Sunka
El sungka és jugat a Malàisia i les Filipines amb gairebé les mateixes regles però diferents noms, com chonka, chongkak o conlak. És molt similar al dakon que es juga a Java. És un exemple de joc de manqala en què sembrem en el nostre dipòsit però no en el de l'oponent.
Equip necessari
El tauler està format per dues rengleres de 7 forats, més un dipòsit per camp. A part calen 7 cauris per forat (98 en total).
 |
| Diag: Posició Inicial |
Instruccions
Comencem amb set peces per forat. Els set forats més propers a nosaltres són el nostre camp. El dipòsit de la nostra esquerra és el nostre. Es juga seguint el sentit horari.
Juguem per torns, fent sembra encadenada, i sembrant al nostre dipòsit però no al de l'oponent. Això és, agafem totes les peces d'un forat qualsevol del nostre camp (no pas el dipòsit) i les desem, una a una, en els forats consecutius, cap a l'esquerra, incloent el nostre dipòsit, però no el de l'oponent.
Si la darrera llavor acaba en el nostre dipòsit tornem a sembrar començant des de qualsevol dels nostres forats.
 |
 |
Si acabem la sembra en un forat que no estava buit n'agafem les peces i continuem la sembra a partir d'aquí.
Si la darrera llavor acaba en un forat buit del camp contrari se'ns acaba el torn:
 |
 |
 |
 |
Si la darrera llavor acaba en un forat buit del nostre camp i en el que hi ha en front hi ha alguna peça les agafem, així com també aquesta darrera i les desem al nostre dipòsit. Si el forat del davant estigués buit no colliríem cap peça. En tots dos casos se'ns acaba el torn.
 |
 |
 |
 |
Si ens toca moure, però no tenim peces al nostre camp ens passa el torn.
La partida s'acaba quan no queden llavors fora dels dipòsits.
A la següent partida cada jugadora omple tants forats com pot del seu costat amb set peces exactament, començant des de l'esquerra. Les peces que sobren es queden als dipòsits. Els forats que no s'han pogut omplir es marquen i durant aquesta partida no s'hi juga.
 |
 |
Es juga a diverses partides. Guanya qui deixa a l'oponent amb menys de set llavors al final d'una partida.
La primera jugada de cada partida, per tal d'evitar l'avantatge de començar, se sol fer simultàniament, i qui primer l'acaba és qui comença el joc en si.