Llibret /Fanorona

Hi ha qui diu que el fanorona (pronunciat /fanúrn/) va ser creat cap al 1680 tot just doblant un tauler d'alquerc, però no és gens clar. El que sabem amb certesa és que se li han suposat capacitats endevinatòries, i que el 1895, quan els francesos estaven assetjant la capital, la reina Ranavalona III va ordenar que la defensa es decidís segons el resultat d’unes partides de fanorona. Va perdre la guerra, Madagascar va passar a ser una colònia francesa i ella va morir a l’exili.

Què cal, per jugar-hi?

El tauler és com dos d'alquerc, l’un al costat de l’altre. A més, calen quaranta-quatre peces meitat blanques i meitat negres.

Com s'hi juga?

Comencem amb les peces disposades al tauler com marca el dibuix.

Es mou per torns alterns. Comencen les blanques.

Per moure, desplacem una peça pròpia a una posició adjacent buida unida per una línia.

Si en moure la nostra peça queda tocant, en la direcció del moviment, una o més peces contràries, sense espais buits entre elles, les capturem. Això és una captura per aproximació.

Si en moure la nostra peça deixa d’estar tocant, en la direcció del moviment, una o més peces contràries, sense espais buits entre elles, les capturem. Això és una captura per allunyament.

Si en fer un moviment donat podem capturar alhora per aproximació i per allunyament, hem d’escollir quina de les dues captures aplicarem. Les altres peces romandran en joc.

Podem encadenar captures. Això és, si amb la mateixa peça que hem fet una captura tenim la possibilitat de fer-ne una altra, la podem fer. I així tantes com sigui possible. Això sí, no es permet fer una captura passant per la posició de sortida o per una qualsevol de les posicions per on hem passat mentre feiem captures. En el primer moviment de cada jugador no es poden encadenar les captures

Si podem capturar, tenim l’obligació de fer-ho.

Guanya qui captura totes les peces contràries.

Fins aquí, les regles de la primera partida. A la segona, qui ha perdut agafa les blanques i, fins que no ha capturat disset peces contràries, l’oponent no fa captures. Aquestes disset peces es capturen d’una en una, o sigui, només la primera de la fila, i sense encadenar captures. Aquesta part del joc es diu vela. La resta de la partida és igual. Les partides senars són normals com la primera i les parells vela com la segona.

Exemples

En aquesta posisió si les negres juguen seguint la fletxa s'enduen primer les dues blanques (pintades de gris) de sota (aproximació) i després les dues en diagonal (allunyament).

Si les blanques mouen seguint la fletxa han de decidir si capturen les tres peces de la dreta (allunyament) o bé les quatre peces de l'esquerra (aproximació) i no poden tornar enrere per la mateixa ratlla.

Variants

Fins aquí l'anomenat fanoron-tsivy. Hi ha també el fanoron-dimy, amb les mateixes regles perè en un tauler més petit. Un altre joc malgaix, el fanoron-telo, és gairebé el nostre tres en ratlla.