L'alquerc (també anomenat amb els noms àrabs qirkat, al qirkat o al qirq o el nom espanyol alquerque) se suposa que va néixer a l’antic Egipte, i n’hi ha taulers gravats en pedres de diversos temples de la mediterrània antiga. Vingut amb els musulmans a la Península Ibèrica, en arribar a Occitània es va fusionar amb el tauler d’escacs i va donar lloc a les dames.
Què cal, per jugar-hi?
Necessitem un tauler com el del dibuix, i a més ens calen vint-i-quatre peces, dotze de negres per a un jugador i dotze de blanques per a l'altre. Es poden usar peces de les típiques de dames.
Com s'hi juga?
Comencem amb les peces posades com al dibuix.
Per torns alterns, els jugadors mouen una de les seves peces a una posició buida adjacent, unida per una recta.
En lloc de moure, també podem capturar. Es fa amb un salt curt sobre una peça contrària, la qual traurem del tauler. Les captures es poden encadenar, sempre amb la mateixa peça inicial.
És obligatori capturar. Si en el nostre torn no ho fem, l’oponent té el dret de bufar-nos la peça amb què ho haguessim pogut fer.
Guanya qui captura totes les peces de l’oponent o li impedeix moure-les.
Exemples
 | Les negres estan obligades a capturar la peça marcada en gris. Poden escollir amb quina peça ho faran (tenen dues opcions). Si moguessin qualsevol altre peça el jugador que porta les blanques li podria bufar una de les dues peces que podien capturar, la que volgués. |
 | En aquest segon cas les negres tornen a estar obligades a capturar. I com després de capturar la primera peça marcada en gris n'estem amenaçant una altra també hi saltem i completem dues captures. |
Variants
Hi ha multitud de variants de l'alquerc arreu del món. Aquí en presentem algunes:
Fetaix
 | És un joc marroquí, també anomenat qireq. Es juga com a l'alquerc, i en el mateix tauler, però les peces no poden recular, i en arribar a la darrera línia fem dama. La dama pot moure en línia recta tantes posicions buides com vulgui, i pot capturar saltant peces contràries normalment o deixant posicions buides abans o després d'elles, com es pot veure al dibuix. |
Fel·li
 | És del Marroc, on també és conegut com a fix. Es juga amb les mateixes regles que el fetaix. |
Lau Kati Kata
| | Prové de Bengala. Es juga sobre un tauler igual al del fel·li, però amb les mateixes regles que a l'alquerc. A les Províncies Centrals de l’Índia es diu egara guti. |
Mughal Pathan
 | Es juga a moltes parts d'Àsia. Mughal pathan és el nom que rep a la baixa Bengala. A Deccan en diuen mogol putt’han. Al Turquestan shanzdahu-kattau (els perses) o uno-alti-tashu (els oboikhs). A Bengala solah guttiya. A Behar i Bengala oriental mangal-pata. A les províncies centrals de l’Índia athara gutiala teoria. A Karwi ahera guti, baz, mar, ticcha o bangale. A Sri Lanka hewakam keliya. A Malàisia dam. Es juga amb les mateixes regles que l'alquerc. |
Perali kotuma
 | Prové de Sri Lanka i es juga amb les mateixes regles que l'alquerc. |
Kotu Ellima
 | També de Sri Lanka, i també jugat igual que l'alquerc. |
Terhuchu
 | Jugat a Assam i a Angani Nagas. Es juga amb les mateixes regles que l'alquerc, tret que els vuit triangles s'anomenen refugis i una peça dins d'ells es pot moure dues posicions (buides) en línia recta, això és, de vèrtex a vèrtex. |
Gol-skuish
 | Prové de les províncies Centrals de l’Índia. Es juga amb les mateixes regles que l'alquerc. |
Pretwa
 | Prové de Bihar, a l'Índia, i es juga amb les mateixes regles que l'alquerc. |
Srand
 | És un joc dels tuareg, també anomenat dhamet. Es juga com a l'alquerc, però no es pot anar als costats ni enrera si no és per capturar. Si arribem a la darrera casella fem dama (soldà), que es comporta com la dama del fetaix. |
Ratti-chitti-bakri
| | Conegut així al Punjab. A Achehn (Sumatra) és el meurimueng-rimueng peuet plo. A Java dam-daman. Es juga amb el mateix tauler i peces que el srand, i les mateixes regles que l'alquerc, però sense obligació de capturar. |
Zamma
 | Dels tuareg. És igual que el srand, però la dama (mul·là) no pot encadenar captures canviant de direcció. Les recte no marcades també serveixen per al joc, així que en realitat els moviments possibles són els del tauler de srand. |
Awithlaknannai Mosona
 | Jugat pels indis zuñi, de Nou Mèxic. Es juga amb les mateixes regles que l'alquerc. |
Kolowis Awithlaknannai
 |
| Jugat també pels indis zuñi, i també amb les mateixes regles que l'alquerc. Tant aquest com l'awithlaknannai mosona se suposa que són derivacions de l'alquerc, que va arribar a Amèrica amb els conqueridors castellans, després d'haver arribat a Europa amb els conqueridors àrabs. |
