Wiki - manqala.org - La meva visita al Fòrum

Dissabte passat, 17/10/2004, vaig anar de visita al Fòrum.

No us penséssiu pas que he renegat dels meus principis. M'hi van convidar, i qui em va convidar no havia de pagar per l'entrada.

La visita va ser d'un sol dia, i a més molt centrada en el que més m'interessa, els jocs, de manera que no puc opinar de gaires coses. A més tampoc no hi vam menjar, de manera que tampoc podem parlar dels menús i similars... Considero que per poder-ho veure tot m'haguessin calgut uns tres o quatre dies.

Així, doncs, parlaré del poc que vaig veure i apreciar.

Jocs

Evidentment, un cop vam entrar, el primer que vam fer va ser anar a la part dels jocs (espai 33). Vam arribar-hi massa d'hora. Sembla ser que dissabtes i diumenges la cosa no comença fins a les onze.

La botiga

Per fer temps vam anar a la botiga de la zona de jocs, on hi ha uns quants coneguts... El contingut està bé, coses molt maques i interessants, però uns preus uns mica massa exagerats. Sembla ser que en bona part per l'impost revolucionari (percentatge del preu de venda) que se n'emporta l'organització. Pels comentaris, la venda no va gens bé. La gent passa, mira i no compra. O com a molt compra coses petites de 4 o 5 euros. Així doncs, s'han abaixat preus i s'ha incrementat l'oferta de coses barates, a veure si es pot fer una mica de calaix.

Hi havia una bona varietat (estilística) de taulers per a jugar a jocs de mancala. De mides, taulers de 2x6, 2x6+2, 2x5, 4x8 (bao, amb les dues cases quadrades) i 1x5 (txuca ruma). Els aualés a partir de 22 euros (els típics de teca) i el bao, per exemple, a 44 euros. Ah! el bao fet a l'Àfrica occidental i amb peces que no hi encaixen. En bao sovint tindrem més de 20 peces en un forat i en aquell tauler, amb la mida excessiva de les peces, com a molt n'hi cabien 15 o 16 i ja ben curull. Amb alguns dels aualés hi passava el mateix.

Quan van ser les onze tocades vam tornar a l'espai de jocs.

Els bancs

Comencem amb els jocs de tauler, segons venim de l'entrada. A les vores de l'espai hi ha uns bancs metàl·lics amb uns plàstics negres enganxats amb jocs simples serigrafiats al damunt, el tauler i les instruccions. Bona part d'ells mostren els efectes del pas del temps. A les columnes tenim una mena de capses de metacrilat amb peces blanques i negres d'allò més cutres per a jugar-hi. La idea que fossin cutres és per que la gent no se les endugui, però sembla ser que igualment desapareixen.

Els jocs aquests són jocs de tauler sense atzar, tradicionals de diversos llocs d'arreu del món, amb taulers majoritàriament fets per punts units per línies i amb peces no diferenciades de dos colors. Per exemple, alquerc, suracarta, nei pat ko no, dara, yoté i similars.

La selecció, donats els condicionants, està prou bé. Això sí, jo el mu torere (crec que hi era, no ho tinc clar) no l'hi posaria. El problema són els bancs. Els que estan mirant al Sud (la meitat) durant les hores de sol no són usables ni com a bancs, de tant calents com es posen.

En tota l'estona que vam estar per allí (molta, en diversos moments del dia) no hi vaig veure mai ningú jugant-hi.

Els jocs de tauler

Encara en aquest primer tram hi ha jocs de tauler un pèl més complicats que els dels bancs. Recordo l'aualé, el siga, el bashnya, les dames (bé, en realitat gent jugant a dames en el que se suposa que era el bashnya), els escacs, el backgammon, el fanorona, el marro de nou (o de dotze, tant li fa), el tablut, el bagha chal, el go i crec que no me'n deixo cap. A part, hi ha els dos jocs del Fòrum, el de l'arregla embolics de les tres bessones i el Terra.

Una cosa que no em quadra és la manca de jocs de taula que no siguin de tauler. L'únic, el terra, un joc propietari. Trobo que hagués estat bé alguna mena de dòminos (per exemple al doble 9 o doble 12, per descobrir coses noves a la gent), algun joc tipus carrom o crokinole (potser millor, menys conegut), algun que fes servir cauris com a daus (o alguna mena de daus no hexaèdrics) i potser més varietat de jocs en general. Ja sé que com més jocs més merder i més coses que han d'aprendre els monitors, però hi trobo a faltar varietat. I també potser algun altre joc de mancala, potser un sunca o algun altre de l'Àsia.

A part, tenim l'origen dels jocs. N'hi ha tres d'africans: aualé, siga i fanorona. Un de xinès: go. Un del Nepal: bagha chal. Quatre d'europeus: bashne, escacs, backgammon i tablut. I un del vell món en general (bé, Europa, Nord de l'Àfrica i bona part de l'Àsia): el marro.

Considero que Europa està sobre representada i l'Àsia menys del que li toca. Per no dir res d'Amèrica o Oceania. Ni que fos un bul, un konane. Ja sé que és difícil, però si no se'n trobaven s'hauria d'haver investigat. Així a ull, si la idea era fer només deu jocs, a l'àsia n'hi toquen 4, mínim.

D'altra banda, jo hauria aprofitat i no hi hauria posat els escacs. És una decisió que vam prendre fa molts anys a la primera exposició de jocs que vam fer a l'Autònoma. El problema amb els escacs és que ja tenen prestigi i la gent ja els coneix. Com a mínim la gent que vindrà al fòrum. I si ve algú que no els coneix, no crec que els hi puguis explicar bé en una estoneta. A més, sovint, els jugadors d'escacs el que faran és posar-se a jugar-hi i ignorar la resta de jocs. Considero que hagués estat molt millor posar-hi uns escacs xinesos, per exemple. Així es maten dos pardals d'un tret. Per una banda una més gran representació de l'Àsia i la Xina, i per l'altra que si et ve algú i et demana uns escacs per jugar-hi li dius que escacs FIDE (com se'n diu, dels escacs d'aquí?) no en tens, però que en tens uns altres molt semblants, però diferents, que a veure si s'hi atreveix. I li expliques els escacs xinesos. Per a algú que no sap jugar als escacs li són tan difícils d'aprendre com els altres, i per als que hi saben jugar, l'aprendre coses noves sempre és interessant.

Els monitors, pel que vaig poder veure, quan explicaven, ho feien prou bé. Vaig anar a espiar una monitora explicant l'aualé i el va explicar prou bé, amb totes les regles. No les internacionals, però sí unes regles acceptables com a aualé (variava el fet de fer una jugada en que es poden collir totes les peces del contrari, res més).

Després l'Oriol va fer venir aquesta mateixa monitora per que ens expliqués alguns jocs a l'Albert i a mi. Suposo que deu ser una de les bones... Malauradament li va dir de bon principi que nosaltres en sabíem de tots aquells jocs de manera que per una banda es va posar nerviosa (era com un examen) i per una altra es va esforçar més en explicar-nos-els. Però bé, en resum va complir. El problema és que, com anàvem amb l'Oriol i a més l'havia advertit de qui érem, la part suposada de fer-nos veure que el joc és cultura i tal no la vam tenir.

Pel sostre hi havia una mena de pancartes amb els noms del jocs, una icona i una frase publicitària. A mi, per concepte, això de les frases publicitàries no m'acaba de fer el pes. Suposo que en part és com en aquell acudit sobre els trencaclosques: "No m'agraden els trencaclosques. Els trobo una pèrdua de temps, no aporten res, no tenen cap sentit. I el que més odio d'ells és que no els sé resoldre". Doncs això. No m'agraden les frases publicitàries, les trobo falses per definició. I el que menys m'agrada és que no sóc capaç de fer-ne.

La de l'aualé, per exemple, era una cosa així com "L'únic joc on per guanyar has d'ajudar el teu adversari". Això en un lloc on es promociona el joc Terra... Ja sé que l'Oriol dirà que d'aquesta frase és de la que està menys content, però és la que més recordo.

Per cert, per més que ho intento no em ve al cap haver vist el context dels jocs explicat enlloc. Potser està a les regles impreses, però malauradament no les vaig mirar. Se m'ha ocorregut anar al web del Fòrum i m'he espantat. A part que no es correspon del tot amb els jocs que hi ha al Fòrum real, cap problema, hi ha massa errors especialment conceptuals. No es pot parlar d'una família de jocs com si fos un sol joc. No es poc confondre un joc amb un element de joc. Massa poc acurat, tot plegat.

Es pot acceptar que els monitors prediquin la idea que el joc és cultura, sense entrar en detalls ni esforçar-se completament en les regles o les dades històriques, però un document escric oficial del Fòrum hauria de tenir molta més cura.

Les manualitats

El segon espai és de manualitats tipus "fabriquem petites joguines amb material de rebuig". Típic taller d'esplai o de fira tipus la Tamborinada. El que tenia de bo eren els plafons amb les explicacions gràfiques de com fer-ho. Suposo que era per tal de no gastar més en monitors, però a vegades la necessitat és bona consellera i aconsegueix bons resultats.

Altres jocs

I ja al tercer espai, jocs de fira (crec que en deien) i similars. Hi havia rutlles (genial veure uns jaios jugant-hi, amb una traça increïble), bitlles catalanes, el joc del ratolí, un de telles tipus petanca, unes granotes i algun altre. Bé, però allí no hi vaig veure cap monitor en tota l'estona i, per exemple en les rutlles, si no ens hi haguéssim posat nosaltres a jugar, em sembla que els jaios n'haurien passat de llarg.

Trobo que potser hagués estat estat bé que hi haguessin més jocs, i en algun unes petites millores no hi farien mal. A les bitlles que els bitllots fossin de les tres mides, unes instruccions, un terreny de joc més llarg, una pista de terra, ni que sigui els metres abans de les bitlles i una xarxa al darrera, si no es pot deixar espai abans de la paret, per evitar que els bitllots rebotin. I si el sostre fos més alt, ja seria massa... (a la primera tirada vaig pegar amb el bitllot al sostre, això de les bitlles indoor és massa modern per a mi). Suposo que una bona part d'aquestes coses es podria aconseguir només posant les bitlles fora de l'espai amb sostre, com estan les rutlles.

Conclusió dels jocs

Bé, depèn de quin sigui l'objectiu buscat. Si la idea, com explica l'Oriol, és que el joc estigui dins un esdeveniment cultural, com un més, bé. Progressa adequadament.

Personalment trobo que això és un mínim. Igual que hi ha gent que ens movem en certs ambients i fiquem el joc dins d'activitats culturals diverses, tipus festa de la diversitat, actes contra el 12 d'octubre, festes alternatives i similars, la gent que es mou en ambients més oficials ha de ficar el joc dins de les activitats culturals corresponents, en aquest cas el Fòrum.

Però si considerem que el Fòrum és un esdeveniment excepcional, amb grans pressupostos i que vol ser un referent, canviar el món i aquestes coses, malament. Necessita millorar. Perque el que hi ha és el que molts de nosaltres portem molt de temps fent però amb una mica més de pressupost i prou. S'hauria d'haver aprofitat l'ocasió i fer un pas endavant.

Tanmateix, tenint en compte el que és el Fòrum a nivell cultural, no crec que desentoni. O sigui que en resum, ho considero correcte.

Gargot de joc

Vam passar-hi per davant un parell de cops (calculo que està situat en la confluència dels espais 31, 32 i 33; no surt al mapa ni a la llista d'activitats). El primer cop era tancat i el segon hi havia una dotzena escassa de gent jugant-hi. No hi vaig veure cap monitor. Evidentment, és el de sempre. Igual de bé o igual de malament com sempre.

El joc del Fòrum

Suposo que ja sabeu que hi ha una mena de gimcana per dins el recinte del fòrum. Només vaig fer dues de les tretze proves que hi ha, de manera que poc puc opinar. Com a concepte el trobo bé. En cada prova, quan la superes, et donen una lletra d'una frase amagada. Al principi esculls en quin idioma la voldràs.

Aquí de nou trobo estranya la distribució de les llengües. N'hi ha quatre neollatines (català, español, francès i gallec), 7 europees (basc, anglès i rus a més de les romàniques) d'un total de 13. D'africanes el wolof i el tamazight (molt bé, que hi sigui, normalment la gent ignora l'existència dels berbers com a poble). D'asiàtiques, el xinès, el japonès i l'àrab. I d'americanes, el guaraní. Potser sobren llengües europees, especialment neollatines, i en faltes altres com pot ser alguna llengüa de l'Índia, les illes del pacífic o l'Amèrica del Nord. Especialment, alguna de Papua Nova Guinea. Crec que en aquella illa s'hi parlen més del 10% de les llengües del món.

Però bé, en realitat, trobo que el que hauria calgut, posats a fer veure la diversitat lingüística del món, és afegir més idiomes. No crec que a nivell de disseny hagués estat gaire difícil, i per buscar-ne frases tampoc.

D'altra banda m'estranya que havent-hi a l'organització el govern espanyol no hagi obligat a posar-hi "castellano" en lloc d'espanyol. Segons les seves normes, l'espanyol es diu espanyol sempre que vagi acompanyat de llengües de primera. Si s'hi afegeix alguna llengua "autonòmica" passa a dir-se "castellano".

Tallers

Dels jocs vam passar als tallers, a l'altra punta del recinte (espai 19).

Vam arribar-hi al migdia i ja estaven a punt de recollir. El poc que vam veure em va agradar. A veure, tallers com els de sempre. Això sí, amb èmfasi en fer les coses col·lectivament, com un anomenat de causa i efecte, en què es munta un circuit tipus dòmino i tu només muntes un trosset, no tot. També, fins i tot, col·laborar en coses que no veuràs acabades. D'aquest tipus, de ja feta hi havia una mena de bestiari mitològic de mitologies d'arreu del món, fet amb paper maixé al damunt d'un cos de filferro ja preparat. Els participants en el taller sembla ser que hi havien col·laborat afegint una mica de paper maixé a una de les estructures o bé pintant-ne un tros.

De taller col·laboratiu d'aquest tipus n'hi havia un en funcionament de fer una mena de barraques. N'hi havia una de molt maca feta a base de fang i palla, però amb tot de llaunes de beguda amb la part de dalt eliminada, donant consistència i traient pes. I tota una cara feta a base de bidons d'aigua plens (la que dóna al Sud) per a refrigerar-la. També hi havia un espai on fer maons, també de fang i palla. Els nanos (el que jo vaig veure, suposo que si un adult s'hi posa no li diuen res) es descalçaven i pastaven el fang y la palla, després n'omplien un motllo, signaven els maons i els deixen assecar durant no sé quants dies. De manera que tu només has ajudat en fer un maó que servirà perque més tard algú altre en construeixi un tros de paret.

M'ha agradat molt el concepte aquest de fer una part d'una feina de la qual no en veuràs el resultat, però crec que seria necessari algun plafó amb l'explicació d'això mateix. A nosaltres, com anavem amb l'Oriol, el responsable de l'espai ens ho va anar explicant, però crec que estaria bé que hi hagués alguna explicació escrita (i si ja hi és, que es vegi més) per a la gent que hi passa però no hi entra.

Els Fantòtems

Dels tallers estant es podien veure els fantòtems (o com a mínim un d'ells, el Xin-Xin). Són una mena de titelles gegants que actuen des del mar. Aquest se suposa que rep preguntes i les respon. Una mena de Tomàtic del club Súper3. Doncs bé, molt trist. Considero que es mereixa la poca o nul·la atenció que rebia per part de la gent. Poca gràcia en el titella i poca gràcia en el que deia.

Taller de "cajón flamenco y palmas"

Camí de la sortida, per a anar a dinar a fora, vam passar per un petit escenari (espai 19 segons la guia, però jo diria que era el 18) on es feia un taller de percussió. Vam estar l'estona en que s'explicava i practicava una mena de calaix, que pel que sembla és d'origen negre peruà. Prou interessant. I prou divertit veure (bé, sentir) com als dos compassos ja hi ha molta gent que no sap seguir un ritme simple. Dos mestres, una vintena d'alumnes, i una cincuantena de gent dinant i seguint-ho des de dalt de les escales.

Dinar

Per dinar, com no podia ser d'una altra manera, vam anar a un xinès de fora del recinte...

La meva posició

Per si de cas, l'exposaré en clar. Crec que és molt millor mostrar el que volem que es faci, que no pas dir-ho. I molt millor mostrar-ho i dir-ho. O sigui, trobo fatal allò de "fes el que et dic, però no miris el que faig". Molt millor actuar com creiem que s'ha d'actuar i millor encara, en un cas com aquests, explicar-ho. Això té a veure, i bastant, amb la resta del que penso escriure.

Una altra punt és que aquesta coherència se li pot perdonar a un individu, però com més gran (en importància) és algú (o alguna cosa) més se li ha de demanar coherència. I com és fet amb diners públics, també més. O sigui, tenint en compte la dimensió del Fòrum i que està finançat fonamentalment amb diners públics, si li pot exigir un màxim de coherència.

Veus

De tornada, ja sense l'Oriol, vam anar a veure alguna exposició.

Vam començar amb la de Veus (espai 2).

Suposo que qui més qui menys n'ha vist alguna cosa per televisió. Un espai bastant fosc, i en el mig una mena d'esfera feta per pantalles on es projecten imatges. A les parets que envolten el recinte, altres pantalles. I per acabar, una mena de taules allargades amb "coses". Des d'imatges de gent tatuada a taules explicatives, passant per diversos sistemes d'escriptura i diverses representacions gràfiques del concepte bruixa (sic).

A les pantalles del perímetre van sortint imatges de gent que diuen alguna cosa inintel·ligible en algun idioma, surt el nom de l'idioma en quatre llengües, el número de parlants i el lloc on es parla. Per molt que ho intentéssim no hi havia manera de desxifrar què hi deia la gent, i com l'ordre en que apareixien els idiomes no era gens clar, doncs no hi havia manera de fer allò tan típic d'intentar veure si entens el que parla en occità (o suahili, o serbi, o el que toqui). Una cosa "curiosa", que es repetia en una de les taules en que hi havia un llistat de llengües (amb els noms en anglès i prou) és que separen com a dues llengües diferents l'occità i l'aranès. Evidentment el mexicà, el xilè o l'argentí no apareixien com a llengües diferenciades. I tampoc no es van atrevir a fer-ho amb el valencià. Però sí amb l'aranès. Una mostra del respecte que tenen per les llengües, especialmente si tenim en compte que des del poder sempre s'ha usat la divisió d'aquestes per a poder-les eliminar. Divide et impera, que deien els romans.

A les pantalles del centre una mena de video-clip/anunci amb imatges canviants i a voltes tot de veus superposades. Textos sobre impressionats en els quatre idiomes típics, català, anglès, francès i espanyol. Se suposa que volia transmetre la idea que la diversitat de llengües és beneficiosa, però jo no vaig veure aquest concepte enlloc. Només em van agradar de veritat unes imatges en que es veia uns músics que parlaven diferents llengües que es comunicaven a través de la música, però bé, justament això jo ho interpreto que no els calien els seus idomes per a comunicar-se, no que sigui bo o dolent que siguin diferents. I al final del video-clip, després de sortir escrit "comunicació" se sent a tothom parlar en idiomes diversos. Ho sento molt, però aquell guirigall a mi el que em va fer sentir va ser incomunicació i la part dolenta de la diversitat lingüística.

Pel que fa als plafons horitzontals, n'hi havia alguns que no vaig entendre gens, com el de la gent tatuada o el de les diverses representacions pictogràfiques de bruixes. N'hi havia un que ja he comentat amb un llistat d'idiomes del món (en anglès). No sé si el van treure de l'ethnologue, però ho ben semblava.

Una altra taula tenia unes pantalles tàctils d'ordinador on podies seleccionar un continent, prémer endavant o endarrera i es movia una mena de dial i s'escoltava una ràdio. Curiós, però amb pocs idiomes (al mapa de l'Àfrica crec que hi havia sis emissores, una de les quals a Israel) i poc ergonòmic: el dial apareix al centre. Si tires cap a un costat, quan has arribat al final i prems més enllà, no comença per l'altre extrem. Has de tornar enrera i tornar a sentir les emissores per les que ja havies passat.

Una nova taula tenia tot d'alfabets i sistemes d'escriptura. Curiós. El problema és que no estava gaire contextualitzat. Només veies una sèrie de caràctes i el nom de l'idioma. I suposo que moltíssima gent, per no dir gairebé tots, no tenen ni idea que el mende és una llengua africana, i si com molt possiblement és tenien la idea que a l'Àfrica no hi ha cap llengua amb un sistema propi d'escriptura, continuaran amb ella. A part, i tornant al que deia de predicar amb l'exemple, endevineu com està escrit l'alfabet braille? Evidentment, ho heu encertat! ben pla, com ha de ser. Per cert, si us interessa el tema us recomano un web on hi ha moltíssims sistemes d'escriptura, aquí sí contextualitzats, entre ells el mende

Un altra taula mostrava estadístiques de coses diverses, tipus percentatge de població de tal estat amb connexió a internet, número de televisors per cada mil habitants... Un altre exemple de la sensibilitat i d'allò de no predicar amb l'exemple és una divisió que fan del món en una d'aquestes taules. No per continents, què va! La cosa va de: Europa, Àsia, Àfrica, Orient Mitjà, Oceania, Canadà i Estats Units, i Llatino-Amèrica. Evidentment estats com Belize, Surinam, Trinitat i Tobago, Antigua i Barbuda i similars no existeixen. Com tampoc deuen existir la gent que viu a Llatino-Amèrica però no són culturalment llatino-americans, com són justament els que allí tenen problemes per què s'estan morint les seves llengües. Els maies, quítxues, miskitos, yanomamis, maputxes i similars són llatino-americans? O ho seran quan hagin acabat amb els seus idiomes i s'hagin aculturat cap a l'espanyol o el portuguès?

Recordo que quan El Periòdico va començar a regalar "els banos del Fòrum" em vaig exclamar per la divisió que feien del món: Europa, Àsia, Àfrica, Oceania, Amèrica del Nord i Llatino-Amèrica. Això és pitjor. És dins d'una exposició del Fòrum, i d'una que representa que va de diversitat cultural.

Crec que era en aquest mateix plafó en que hi havia una taula en que s'informava del percentatge d'analfabetisme en uns quants països del món. El primer era Nigèria, amb un 70%. Si de veritat afirmen que a Nigèria hi ha un 30% de població alfabetitzada vol dir que el seu concepte d'alfabetització no és gaire proper al meu, ni al que haurien de tenir si de veritat fossin una mica conseqüents. No crec que es pugui considerar alfabetitzat un yoruba o un hausa que sap llegir i escriure en anglès però no en yoruba o hausa. I la gran majoria d'aquest 30% que segons ells no són analfabets ho són en la seva llengua. Un pas molt important en la mort d'una llengua és l'alfabetització de la població en només una altra llengua imposada i amb més prestigi. Per cert, ara dubto si el quadre era d'analfabetisme o d'alfabetització. El que sí que recordo segur és la xifra del 70%. De manera que si no em crec un 30% d'alfabetització en la seva primera llengua, menys encara em crec un 70%.

I en una altra taula vam trobar un mapamundi amb les línies marítimes de connexions de dades. I a que no endevineu com era la projecció del mapa? Evidentment, una rectangular, crec que la de Mercator. Fa dècades, per no dir segles, que és una projecció rebutjada per a qualsevol cosa que no sigui navegació. Una projecció que s'usa cada cop més (per exemple és usada per defecte pel National Geographic) és la de Winkel Tripel, on s'intenta donar una imatge el més semblant possible a la del món real.

Per cert, per si us pensàveu que anava a referir-me a la projecció anomenada de Peters, mireu-vos això o això. El tal Arno Peters va fer veure que havia inventat una projecció que feia 120 anys que existia i justament en va escollir una que feia dècades que no s'usava per ser tant dolenta com la de Mercator, que ja tots els cartògrafs sabien que ho era. L'únic que el bon home va saber vendre-li la moto a multitud de crèduls i feia veure que la seva era el "primer mapa no etnocèntric". Com es pot veure hi ha gent que es guanya la vida aprofitant-se d'aquests falsos tòpics.

I se m'oblidava. Hi ha una taula amb també pantalles tàctils on podem escollir un idioma d'una llista d'un centenar i hi pronuncia una paraula (l'equivalent d'hola). Com a idea està bé, però jo hi hagués posat no només una paraula, sinó tota una frase, o potser el vídeo que ja tenen fet de les pantalles laterals. Alguna cosa més representativa que un trist "hola". A part, ergonòmicament, torna a ser un desastre. Ja per definició les pantalles tàctils solen ser problemàtiques. Aquí al costat de la llista hi tens uns botons per pujar, baixar i seleccionar. A l'altre costat pots canviar d'idioma (l'idioma en que estan escrits els noms de les llengües). Quan canvies d'idioma perds la llengua en que estaves i tornes al principi. Al prémer avall baixes 5 o deu llengües i en prémer amunt en puges una. O sigui, que si vull anar de la primera a la segona premo un cop avall i uns quants amunt. A part, quan arribes a un extrem de la llista, no pots passar a l'altre. O sigui, que si estàs a zulu i vols anar a albanès te l'has de passar tota de nou.

Conclusió

Molts diners gastats en un videoclip gegant que dubto que de veritat faci que qui el vegi, a part de ser conscient que en el món es parlen moltíssimes llengües, i potser que la gran majoria d'elles són a punt de morir, surti amb la idea que aquesta extinció és una cosa dolenta que s'ha d'evitar.

A part, és clar, de la manca de sensibilitat que hi he trobat.

Ciutats, Cantonades

Simplement, no sé què és ni què representa aquesta exposició (espai 1). No l'he entesa gens. Potser és una genialitat però jo no l'he entesa per a res. Com a suposat plat fort hi ha una maqueta de la ciutat d'Estrasburg de cap al 1835, una del Tòquio actual i una que diuen que és de Nova York, però que en realitat és de Manhattan Sud. Totes elles descontextualitzades. A part hi ha maquetes d'edificis, projeccions de curts de cinema mut que passen a cantonades i altres coses que no entenc.

A prop de la sortida hi ha un gran plafó parlant de moviments migratoris cap a les ciutats i com aquestes augmentaran de població i el seu rànking al 1990, el 2000 i la projecció per al 2010. Hi havia una frase que deia una cosa així com "És més gran la necessitat dels pobres que els beneficis dels rics", crec. Al costat hi havia un parell de mapamundis amb projeccions fora del comú (molt bé), però vam riure molt per això. En vam mirar un que diguem-ne que el seu centre estaria cap al mig de l'Atlàntic Nord. Volíem comparar en ell la mida de Grenlàndia amb la de l'Àfrica (el que havíem fet en el mapa de l'exposició anterior, on Grenlàndia és més gran que l'Àfrica) i, per a sorpresa nostra, entre el Labrador i Islàndia no hi havia més que mar! Islàndia estava més o menys on li tocaria a Grenlàndia i feia una mida així com el doble que la d'Irlanda... Molt curiós i curós...

A part, crec recordar que l'única impressió que es dóna de les ciutats en aquesta exposició és positiva, excepte potser en aquest darrer quadre. Res de parlar de les ciutats com a focus de misèria. Al camp, al medi rural, hi ha pobresa. A les ciutats aquests pobres que hi vénen des del camp passen sovint d'aquesta pobresa a la pitjor de les misèries. El camp no és una utopia, però encara menys la ciutat. I menys encara ciutats com Nova York o Tòquio, les de les maquetes.

Una botiga del Fòrum

Abans de sortir de l'edifici on hi ha aquestes exposicions vam passar per una botiga del Fòrum que hi ha. Hi venen una mica de tot, el típic merxandatge d'una típica botiga de museu.

Doncs bé, jo havia sentit entre les moltes crítiques al Fòrum que els llibres recomenats eren tots (o gairebé) en espanyol. I vam anar a mirar quins llibres venien. Ens va costar déu i ajut de trobar-ne un en català. Crec que en total en vam veure dos d'un parell o tres de dotzenes. Tornem a allò de predicar amb l'exemple. De veritat que en català no s'ha publicat res que pugui ser interessant per al Fòrum?

Biblioteca Selecta Fòrum

Us recomano visitar la Biblioteca Selecta Fòrum on podreu comprovar que dels 141 llibres que recomanen, si no és que m'he descomptat, 128 són en espanyol i 13 en català. Ho trobo vergonyós. A més, si hi aneu en anglès igualment us recomana els mateixos llibres en espanyol (n'indica l'editorial, fins i tot), no pas les versions en anglès, ni que els originals siguin en aquesta llengua. I per acabar-ho d'adobar, alguns dels llibres dels que es fa propaganda només de la versió espanyola estan publicats en català. Com a mínim, que jo tingui, "L'Ètica del Hacker", "Elizabeth Costello", "Utopia", "L'Origen de les Espècies", "Dao De Jing" i crec recordar que algun altre.

Considero que el Fòrum primer s'hauria d'haver informat de si els llibres que volia recomanar estaven en català i si és així fer-ho constar en tots els casos. Segon, que si està per la diversitat lingüistica podria haver buscat llibres iguals d'interessants que també es podessin trobar en català. I si de veritat el que volia era els llibres més interessants de tots, com és que tots els que no són en català son en espanyol? De veritat que tot el que sigui realment important està traduït a l'espanyol? O potser és que qui va fer la selecció va buscar llibres interessants en espanyol i després va mirar si estaven també en català? I tenint en compte la voluntat multicultural i el pressupost, no podien haver-ne patrocinat traduccions o reedicions, si tan importants els troben?

Per cert, trobo que en aquesta selecció estaria bé de trobar-hi algun llibre sobre jocs o sobre el joc. Potser el joc forma part del recinte Fòrum, però no de la part que el Fòrum considera recomanable. Fins i tot el Fòrum ha publicat un llibre, 141 Obres Mestres de la Cuina Universal. Per què no ho ha fet amb 141 Obres Mestres del Joc Universal? I més encara tenint en compte que de bibliografia sobre cuina, en català i espanyol (idiomes en què s'ha publicat el llibre) n'hi ha moltíssima, però en canvi sobre jocs gairebé no hi ha res.

Esports tradicionals

Sortint de les exposicions vam passar per uns dels famosos pulveritzadors d'aigua que se suposa que serveixen per a refrescar-se. Considero que millor que aquesta despesa d'aigua (ja sé que no arriba als dos litres per visitant, però ja és massa) hagués estat el crear més ombres.

I bé, d'allí vam passar a la zona dels esports tradicionals (àrea 25). En un principi tocava lluita mongol, lleonesa i senegalesa (diria que wolof, però s'anunciava com a senegalesa). Tanmateix pel que ens va explicar l'Oriol (l'altre Oriol) tot just el dilluns anterior l'ambaixador espanyol a Mongòlia va denegar els visats als lluitadors i es va haver de substituir de pressa i corrents la lluita mongola per lluita asturiana.

Considero que hagués estat bé que s'hagués explicat bé abans de les lluites el tema i el perquè dels canvis. Ni que sigui que el centenar d'espectadors que hi havia s'indignessin una mica amb les traves burocràtiques per a entrar a la zona Schengen. Tanmateix, com vam arribar que ja tot estava començat no sé si es va fer o no. Si és que sí, felicitats. Si és que no, una oportunitat perduda per a promoure els suposats valors de Fòrum.

La part de les lluites, bé, curiosa. Una mica folclòrica, però això és normal. Pel que ens van explicar quan són altres esports (no de lluita) en acabar es fa un taller amb el públic. En aquest cas, no.

Una cosa que em va sobtar va ser que mentre es lluitava un comentarista anava explicant les tècniques i el rerefons (això bé), però ho feia en espanyol. Un d'ells quan va acabar tot, després d'acomiadar l'espectacle en espanyol, es va passar al català per a convidar a altres activitats. L'altre, el que comentava la lluita senegalesa, ell mateix senegalès, se li notava molt que té més pràctica a parlar en català que en espanyol, o com a mínim deixava anar un munt de catalanades lèxiques i sintàctiques tota l'estona. Suposo que és una altra mostra de la sensibiliat del Fòrum.

Però bé, en general la idea està bé. Conèixer esports que no surten per la tele sempre és curiós. I més si després se'n poden fer tallers. El problema és que hi vam anar a parar un dia que no hi havia taller...

Quan pot ser un cotxe un arbre?

Sortint del l'espai d'esports vam anar a parar, sense voler-ho, a una petita exposició (espai 23) que a la porta hi deia una cosa així com "Quan un cotxe pot ser un arbre?". Vam al·lucinar. Més que res, propaganda de la Toyota, un dels patrocinadors.

A la primera sala, propaganda d'un cotxe biplaça, que devia ocupar de superfície com un cotxe típic dels EUA, o sigui, com dos dels d'aquí, venut com a ecològic. Crec que era aquest. Pel que sembla anava amb doble motor, elèctric i de benzina. Ho sento molt. Em nego a considerar ecològic un vehicle privat per a com a molt dos passatgers i poc equipatge.

Si la sostenibilitat que ven el Fòrum són immensos cotxes biplaça, anem bé.

Per si algú té curiositat, aquí hi ha el web de la mostra.

Hi ha una frase impagable: "Mentre busquem energies alternatives que substitueixin el petroli continuem avançant, desenvolupant nous cotxes amb les energies existents, cotxes que consumeixen menys i ens diverteixen més. Descapotables híbrids que et permetran gaudir al màxim de la sensació de llibertat". Les negretes són meves.

Port esportiu

Fugint de l'espai de propaganda de Toyota vam passar per davant de la mostra Habitar el món (espai 29). Ens l'han venuda molt bé, però hi havia massa cua i volíem anar a veure una gent, de manera que vam passar de llarg. Una altra vegada serà.

Vam creuar un pont per anar a l'altra banda I allà al davant teníem el que serà el futur port esportiu de Sant Adrià de Besòs. En realitat des de l'espai dels jocs es veu el mateix port però des de la perspectiva contrària, i com encara no hi ha vaixells, és més difícil ser-ne conscient.

Més sobre què vol el Fòrum... De veritat que el que necessita heretar Sant Adrià del Fòrum és un port esportiu? De veritat que el litoral català en necessita un altre?

Segons aquest web tenim bastants ports esportius ben a prop. Al Maresme els d'Arenys, el Balís (Llavaneres), Mataró, Premià i el Masnou. Al costat mateix, i que s'acabarà de construir a finals d'any, el de Badalona. I a la mateixa Barcelona els següents: Port Olímpic, Barcelona, Reial Club Marítim, Reial Club Nàutic i Port Vell.

Repeteixo, si aquest és el model de desenvolupament i sostenibilitat del Fòrum, anem bé.

Guerrers de Xi'an

D'allà vam passar al davant de l'exposició dels Guerrers de Xi'an (espai 37). Encara estic esperant que algú m'expliqui què tenen a veure els Guerrers de Xi'an amb cap dels tres suposats eixos del Fòrum, Diversitat cultural, Desenvolupament sostenible i Condicions de la pau. Una mostra en que hi haguéssin els Guerrers aquests, com a mostra de l'art funerari xinès, juntament amb art funerari d'altres llocs del món, d'acord, podria ser diversitat cultural. Però aquest mostra no m'encaixa enlloc. I el que és pitjor, és la més promoguda per l'organització. Aquests són els principis del Fòrum?

A més, se n'ha fet molta propaganda volent donar a entendre que era la primera vegada que venien els tals Guerrers a Barcelona. Potser els vuit que hi ha ara sí que sigui el primer cop que vénen, però l'any 1991, a la Virreina, a la Rambla de Barcelona, hi va haver una exposició en que en vam poder veure concretament tres soldats (dos drets i un assegut) i un cavall, entremig d'un centernar de peces prou interessants. L'exposició es deia "Xina, mil anys d'art i de cultura" i anava del segle IIIane al VIII.

Una de les conseqüències d'aquesta exposició, pel que sembla, és haver fet fora del Fòrum tota presència tibetana. Pel que sembla, en un claríssim exemple de cultura de la pau i de diversitat el Fòrum es va doblegar davant del govern xinès, que pel que sembla ho posava com a condició per a deixar els guerrers. I tot per una exposició que no encaixa per res en els tan citats eixos.

Per cert, sembla ser que els tibetans estan encantats que els hagin fet fora del recinte del Fòrum. Allà on els van portar a fer el mandala, al capdavall de la Rambla, hi van tenir molt més públic del que haguessin tingut al recinte. Ja posats, hagués estat bé que hi haguessin hagut més pressions d'aquestes i que altres coses, tipus el voladors de papantla o alguns dels tallers, haguessin anat a parar fora del recinte.

Circus Akal Ethiopia, cia. Isis

Com es pot deduir vam passar del llarg dels guerrers. D'allí vam anar a parar al passeig (espai 32) de sota d'on hi ha els jocs. Allí vam poder veure una passi del que anys enrera havia estat el Circus Abissinia, o Circus Etiòpia, no en recordo bé el nom. Eren la mateixa gent (bé, com a mínim les cares que recordo de quan van venir fa uns anys) amb uns quants anys menys i un espectable molt similar al d'aleshores. Més que res, circ de carrer, simple, però fet amb prou simpatia.

Mira'm! La cultura de modificar el cos

Just a unes passess dels acròbates (el mateix espai 32) hi ha una de les mostres petites. Aquesta tracta sobre modificacions culturals.

A part que el tema m'interessa, aquesta sí que mostra la diversitat cultural. Una mostra dels diferents tipus de modificacions corporals en les diferents cultures del món.

Prou interessant per als neòfits en el tema. Era curiós veure les cares de certa gent i els comentaris autosuficients que feien.

El però és que bé, l'exposició consistia en fotos i textos en les parets d'un espai que devia fer uns 50 o 60 metres quadrats, tot molt ben imprès i dissenyat, però bé, una mica curt. El text i les imatges els que podries treure d'un llibre o un web bons.

M'ha fet venir al cap les exposicions que hi havia a l'Autònoma muntades pels estudiants, en aquells mítics plafons blancs. Ah, quins anys! (i si em permeteu el joc de paraules, quinze anys des que hi vaig entrar!).

Tinc la impressió que el Marc, la Natàlia i jo, en un dels nosstre intensius, haguéssim pogut muntar una exposició equivalent en menys d'un mes (en plafons cutres d'universitat, això sí).

Per cert, si a algú li interessa el tema i té l'estòmac fort, li recomano aquest web. El vam descobrir en aquella època dee la UAB, als principis del web.

Voladors de Papantla

Amb tot això ja se'ns havia fet tard i decidim pujar a parlar amb la gent de la botiga de joccs, que sembla que els coneixem tots, que estrany! La resta de coses ja les han tancat. Les exposicions, a les nou. Els jocs no sé si fins i tot abans.

Fem una pausa en la visita a la botiga per anar a veure els voladors de papantla (espai 28, però ho veiem des del 33). Són una gent maia (oficialment, segons el programa, mexicans, visca la diversitat cultural; sembla ser que els catalans apareixem com a espanyols, però els escocesos ho fan com a tals i no com a britànics...) que fan una mena de ritual en que pugen a un pal ben alt, es lliguen els peus a una corda enrotllada a l'extrem del pal i van baixant cap per avall mentres la corda es desenrotlla i mentre es va sentint una melodia preciosa de flauta.

Impressionant. Llàstima que no està gens contextualitzat.

La sensació és de pena, pel fet que una cosa així, portada des de tan lluny, sigui un espectacle de pagament. Que un espectacle de circ, de carrer, musical, el que sigui, siguin de pagament, es pot arribar a entendre, per molt que sigui d'iniciativa institucional, però que un espectacle (per dir-ne d'alguna manera) com aquest no es pugui veure lliurement diu molt poc a favor del Fòrum.

Moure el món

Immediatament després veiem l'espectacle de la Fura del Baus, el de la inauguració (espai 39, vist des del 33). La sensació, si he de ser sincer, és de no entendre'n res, si és que de veritat vol transmetre algun missatge i d'espectacle (ja em perdonareu, però era el que jo sentia) tipus nazi. Foc, fum, música wagneriana i uns personatges uniformats, sense expressió i amb actitud d'adorar el foc i l'esfera central, movent-se tots alhora.

Això sí, hi ha una cosa absolutament genial. Les cadires sortint (no el fet de sortir, ell fet de ser-hi) de l'aigua. Unes cadires escala 2:1 o 3:1 que fan una impressió entre quadre del Magritte i poema visual del Brossa. Jo, personalment, les hi deixaria. Faran molt més maco que els vaixells que hi pugui haver al port esportiu. Ja dic, realment, un detall encisador.

Le Zaka

Pensem anar a veure un espectacle de carrer (espai 33, com els jocs) que surt a l'horari com "Le Zaka: Burkina Faso". Doncs bé, per molt que esperem, res. Sortia a l'horari, sí, però no apareixen. Com tampoc apareix en tota la zona cap dels suposadament omnipresents "pacos", o sigui, els d'atenció al públic. En aquest moment m'adono que no n'han dit res per megafonia. En realitat m'adono que no hem sentit res per megafonia en tot el dia. Existeix, la megafonia? És que ni tan sols hem sentit el típic missatge que s'ha perdut un infant.

Com que no apareixen, tornem a veure un passi del circ etiòpic, aquest cop des del pis de dalt. Repeteixen una part del del passi anterior, però afegeixen més malabars de foc. S'ha de notar que ja és ben bé de nit.

Sopar

Com ja no quedava gairebé res més per fer, vam decidir anar a un concert de música brasilera. Just abans del recinte del concert (espai 38) hi havia un fast food (ells en diuen mercats) com n'hi ha mitja dotzena (en realitat cinc) per tot el recinte. Pel que sembla, menjar estandarditzat tipus fast food, a tots el mateix. Impagable l'amanida de italiana (així, sense apòstrof) que en els altres idiomes s'entén que és una amanida italiana.

Doncs bé, aquests fast foods són allargats, i cada dos metres o així tenen una caixa. A la part de dalt hi va dient coses tipus Amanides, Graella, Postres i similars. A part, en un hi deia Recollida de Gots. Jo vaig veure que a on deia Graella hi havia molta cua, i on deia Amanides no hi havia ningú. Tenia gana, i vaig anar a on no hi havia cua, en part per això i en part perque com comprendreu jo de carn a la graella no en menjo. El fet que no hi hagués ningú em va escamar, però bé, en arribar vaig contactar visualment amb una cambrera i em va dir que m'esperés un moment. I allí em vaig esperar. I després de deu minuts de rellotge va tornar i em va preguntar que quants gots portava. I jo que li dic que cap, que vull una amanida. Doncs bé, m'envia a la cua de la Graella... Em vaig emprenyar i vaig passar de gastar més diners en el Fòrum.

Ja sé que és una anècdota que no crea categoria, però bé, ho havia d'explicar.

Adriana Calcanhotto

D'allí vam entar al concert de la tal Adriana Calcanhotto (espai 38, com ja he dit). No la coneixia de res, però ella sola amb la guitarra omplia tot l'escenari. No molta gent, però entregada. Diria que hi havia molts brasilers, més que res perque es va passar mitja actuació explicant coses en portuguès i bona part del públic li reia les gràcies. Si en teniu oportunitat, recomano escoltar-la.

D'allí ja vam decidir de marxar. De camí a la sortida vam mig veure alguna de les exposicions (espai 7) de la Haima (per cert, que algú m'expliqui en què s'assembla això a una haima, que si no m'ho haguessin dit jo encara l'estaria buscant) i vam mig sentir un grup de salsa, Eduardo Vals y su Kanabayén (espai 9, per molt que al programa ho anunciessin per a l'espai 24). Cap meravella.

Els gots

Suposo que sabeu que, com des de fa molts anys (tranquilament deu) a la festa major de l'Autònoma i una mica menys en altres festes i festivals, els gots no són d'un sol ús, i es paga per ells. Aquí valen 50 cèntims, a retornar quan tornes el got.

La diferència amb els tipics gots de l'autònoma o similars és la forma. Típicament aquests gots són fets en forma de con truncat. O sigui, de secció rodona, una mica més petits per la base que per dalt, per a poder apilar-los. Doncs bé, els del Fòrum són de secció gairebé triangular (n triangle amb els costats abombats, amb molta diferència de mida de la base fins al capdamunt i per acabar-ho d'adobar, amb una torsió de 120 graus d'extrem a extrem.

Ajuntant totes aquestes característiques tenim un got incòmode de tenir a la mà, amb poca estabilitat, i incòmode de beure-hi. Com la par corbada de la vora té un radi de corbatura molt gran és com si estiguéssim bevent d'un plat o una cassola ben amples, de manera que és fàcil que el líquid vessi. Així doncs, cal beure per la part del vèrtex del triangle.

Disseny i estilisme

En els anys que he estat treballant en un proveïdor d'internet he tingut bastanta relació amb un dissenyador gràfic. Si alguna cosa n'he après ha estat la diferència entre el que és disseny i el que és estilisme.

Pel que en vaig entendre el disseny s'ocupa de fer que l'objecte en sí sigui útil, acompleixi la seva finalitat tan bé com es pugui. En un principi el bon disseny no es nota, davant d'un objecte realment ben dissenyat no ens pararíem i diríem "oh!, quin disseny més maco" sinó "oh! que ben pensat està això i que que bé que va".

L'estilisme, per una altra banda, seria la part de donar una estètica plaent a l'objecte. Aquí sí que diríem "oh! que maco". Malauradament pel que sembla sovint es fa servir l'estilisme per a amagar un mal disseny.

Aquesta va ser la idea que vaig tenir amb el got. Un got, especialment un got que se suposa que has de portar una bona estona amb tu, ha de ser més que res agradable d'agafar, ha de ser estable i s'hi ha de beure bé. Si a més a més és maco, molt millor. Considero que aquests gots són mitjanament macos, i prou.

Era disseny, realment

Tanmateix, durant el concert de música brasilera, en un moment d'il·luminació, vaig adonar-me que potser sí, que hi havia un gran disseny en aquest got. El que passa és que no per la part ergonòmica que a mi m'agradaria, sinó per la part comercial.

Imaginem dos gots. De la mateix alçada i amplada de boca. Un de secció circular i l'altre de secció triangular. Imaginem que el de secció triangular s'estreny més que l'altre. Imaginem a més que el triangular pateix una mena de torsió d'un terç de volta. A ull nu tots dos sembla que deuen admetre el mateix volum de líquid, però és ben clar que al circular n'hi cap més. Possiblement gairebé el doble.

En resum, que si la voluntat en dissenyar-los era que la impressió subjectiva del volum que hi cap fos molt major que el volum que realment hi cap, malgrat que per a això calgui usar més material (és ben clar que un got més cilíndric i sense torsions gasta menys plàstic), ho han fet molt bé.

A part, una altra punt fort en el disseny és com de macos queden els gots apilats, especialment si s'ordenen per colors similars que es van degradant. Recorden les xemeneies de la Pedrera.

O sigui, o els perd l'estètica, o l'avarícia. Grans ideals, els del Fòrum.

Cubs de les bones idees

Una mica a tot arreu del recinte hi ha uns cubs de plàstic transparent (o de vidre, no ho sé) d'uns 3 metres de costat (segons el web fan 2,5m3; suposo que són uns anumèrics i deuen voler dir 15,625m3 o sigui, cubs de 2,5m de costat), on hi ha algun invent recent, simple però efectiu, en la línia dels eixos del Fòrum. Per exemple un molí d'oli familiar de Kenya, una trampa per a mosquits anòfeles i coses similars. La majoria són interessants, curiosos, si més no.

Els patrocinadors (1)

El problema és quan et trobes amb un dels cubs l'invent del qual són, oh, que curiós! els detergents d'un dels patrocinadors, Henkel. Són els fabricants de wipp, mistol, dixan, vernel, tenn, micolor, conejo, estrella, neutrex, perlan i bref wc. També de fa, diadermine, la toja, magno, licor del polo, denivit, vademecum, country colors, poly swing, vital colors, nordic colors i brillance. I, per acabar, loctite super glue-3, pritt, pattex, power tape, metylan i tangit.

Primer de tot, no m'agrada aquesta manera de fer propaganda, barrejant en mig d'idees pràctiques i simples els productes d'un dels patrocinadors. Segon, en el web del Fòrum veiem que diuen El compromís de Henkel, la política del qual es basa en l'equilibri entre allò que és econòmic, ecològic i social, consisteix a demostrar el seu suport a la difusió dels valors i principis del Fòrum que fomenta igualment el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural. Va vinga, fem una prova. Anem al web de Henkel Ibérica a veure aquesta diversitat cultural. En quins idiomes us imagineu que está? Evidentment, només en espanyol. A part, us repto a buscar un dels molts productes que fabriquen i mirar en quins idiomes els etiqueten. Això deu ser el que el Fòrum entén per diversitat cultural.

L'aigua

Segons diuen al seu web al recinte del Fòrum hi ha un centenar de fonts d'aigua. Suposo que tinc molt mala vista, ja que només en vaig veure un parell. En un moment que tenia molta set vaig veure una parada amb sucs de fruita acabats de fert, amb molta gent fent cua, al costat una mena de parada de fruita, a un euro la peça (quantes pomes entren en un euro, al mercat?) i finalment una mena de quiosc on vaig demanar una aigua. La més gran 50cl. Crec que també a un euro.

La sorpresa (relativa) és la marca. Nestlé Aquarel (amb el Nestlé ben gran). Feia anys i panys que no prenia productes d'aquesta marca (fins i tot vaig canviar del Nesquik al ?Cola Cao!), però la set és mala consellera.

Els patrocinadors (2)

Us recomano buscar informació de les pràctiques empresarials de la Nestlé a l'Àfrica, regalant mostres de llet en pols a les dones acabades de parir als hospitals. A part, evidentment, de les práctiques empresarials abusives amb respecte els petits productors de cafè i cacau.

I ja posats, mireu-vos la llista de patrociandors del Fòrum... Damm, Indra, Iberia, ?Media Pro, Nestlé, ?Cola Cao, Randstad, Henkel, Grupo Leche Pascual, Coca-cola, GL events, Grup Agbar, Gallina Blanca, Grupo Panrico i Abertis. Com a socis hi ha Endesa, Telefonica, El Corte Inglés, Toyota, ?La Caixa i Discovery Communications. A poca informació que tingueu ja sabreu que tots ells són un gran exemple de bones pràctiques empresarials... Per exemple, ara mateix hi ha una campanya de boicot a Colòmbia contra la Coca-cola i les seves filials colombianes, impulsada per un sindicat, que els acusen d'haver assassinat nou obrers, d'haver empresonat amb falses acusacions quinze treballadors, d'haver-ne desplaçat forçadament una cinquantena i d'haver amenaçat de mort una setantena més.

Per cert, Indra és una de les empreses armamentístiques més importants de l'estat. A la portada del seu web ara mateix afirmen orgullosos que han aconseguit un contracte amb la US Navy de manteniment dels F-18 Hornet.

I bé, si potser ens és molt difícil de saber del cert què fan a nivell empresarial aquesta gent, el que sí que podem comprovar és la seva sensibilitat a la diversitat cultural. Us recomano tornar a la pàgina dels patrocinadors del Fòrum i anar clicant un per un els patrocinadors i socis. I comptar quants d'ells, dels que actuen als Països Catalans, tenen el web en català. Crec que en són tres o quatre de vint-i-dos..

Ja posats, és interessant veure l'exposició la llengua en l'etiquetatge de les grans marques, de la Plataforma per la Llengua. Un parell de les muntinacionals ressenyades són patrocinadors del Fòrum.

La quantitat de gent

Feia temps que anava sentint que el recinte del Fòrum estava super buit, que feia feredat de tan poca gent que hi corria. La setmana aquesta va sortir un total de 160000 visites (segons les previsions revisades n'havien de ser 250000, crec). Doncs bé, aquest dissabte, potser per que m'ho esperava tot molt més mort, em va semblar que hi havia prou gent.

Això sí, en sortir vam veure un munt d'autocars aparcats a l'entrada i molta gent amb gorres de Nou Barris al Fòrum. Resulta que s'havia muntat una festa gratuïta per als veïns dels districtes de Barcelona que toquen al Besòs (VIII, IX i X, crec, o sigui, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí) i hi havia més de 6000 persones que hi havien entrat de franc (a part de nosaltres, clar...) Així doncs, possiblement una de cada cinc persones que veiem al recinte era convidada. Van dir que no obririen les portes a tothom de franc, però sembla ser que per a arribar als números que els interessen ho van fent selectivament. Pel que sembla en aquella setmana es van fer tres festes similars.

La festa del Besòs

La raó per que es feia aquella festa era la urbanització del darrer tram del Besòs. Com a mínim a les notícies esponsoritzades del Fòrum que vaig veure per la televisió ho venien com una conquesta del Fòrum, que s'eliminessin les torres d'alta tensió, es canalitzés el riu encara més i es plantés gespa a la ribera. Bé, a Santa Coloma ja fa temps que ho van fer, i sense necessitat del Fòrum. Suposo que a Sant Adrià els ho haurien fet igualment sense necessitat del Fòrum. Si no, anem bé...

Conclusió

Si us sobren els diners i no teniu res a fer, o bé us conviden i no teniu opcions més interessants, aneu-hi. Si no, no.

En resum, em va recordar una Festa de la Diversitat, de les que feia antigament SOS Racisme, però així com 10 vegades més gran i amb 4 vegades més oferta (i 70 vegades més llarga). Això sí, amb com a molt un 10% de la diversitat cultural que hi havia allí. Les exposicions, moltes més, més grans i amb molt més pressupost. Les actuacions musicals, bé, més per que dura més dies, i para de comptar. Els jocs els mateixos. El menjar, molt més estandarditzat i molt menys divers.

A part, és clar, hi ha els diàlegs. Però bé, això considero que són congressos com molts altres pot haver-hi a la ciutat.

En resum, molt soroll per no res. El problema és que no és només no res, sinó gastar milions d'euros en urbanitzar (crec que el 90% del pressupost anava en infraestructura i construccions), que són diners públics i que s'ha aprofitat per a especular amb terreny també públic.

El camp de la Bóta

I ja posats, en aquest terreny públic hi havia el camp de la Bóta. Per si no ho recordeu, és un lloc on, després de la Guerra d'Espanya, s'afusellava gent. Concretament gent d'esquerres, ateus, catalanistes... Bé, per una banda no recordo haver vist cap placa recordant-ho, ni cap exposició parlant-ne, aprofitant el lloc i el tema. A part, si no ho tinc malament, al damunt d'una fossa comuna no s'hi pot construir fins que no se n'han desenterrat els cossos i fetes totes les tasques pertinents. Si això és com em penso, caldria també parlar de prevaricació.

Per cert, com a molt bona definició del Fòrum em quedo amb aquesta que sembla que ha dit el Narcís Serra a la revista municipal Barcelona Metròpoli Mediterrània, segons aquest article publicat a l'Avui (recomano, i molt, llegir-lo):

El Fòrum és un molt bon invent, com a pretext per continuar i cultivar el procés de conquesta de la platja, la costa, l'aventura de Barcelona

Difícilment trobarem una definició més clara i transparent que aquesta. Potser no estem d'acord amb l'objectiu, però que és aquest em sembla que és ben clar.

Recomano buscar una mica d'informació del "Pla de la Ribera". Era un pla de l'Època del Porcioles, per a urbanitzar la zona de la costa fins al Besòs que la pressió veïnal va fer fracassar. Uns dels impulsors eren el Narcís Serra i el Miquel Roca i Junyent. Curiosament el tal pla coincideix bastant amb els projectes ja fets hores d'ara de la Vila Olímpica, Diagonal Mar i el Fòrum.

viktor

Per si voleu fer-ne comentaris, feu-ho aquí.