Jean Louis Mamadou

En memòria d'en Jean Louis Mamadou

Alguns el vau conèixer perquè us va fer de professor d'aualé. Altres per què hi vau coincidir a la festa de la diversitat o a altres esdeveniments ensenyant a jugar la gent. Doncs bé, en Jean Lous Mamadou és mort. Nascut a Costa d'Ivori i mort a Catalunya, a Santa Coloma de Gramenet.

Va morir el mes de maig del 2003 d'una hepatitis que arrossegava de feia molt de temps.

Jo el vaig conèixer, si no recordo malament, a principis de l'any 2000. Gent de la Diputació de Barcelona, de l'àrea d'esports, ens van contactar per que de la zona del Maresme Nord havia sortit una proposta de fer un curs d'aualé per als infants de les escoles. La idea venia d'una mena d'àrea que tractava sobre la immigració i la intenció era sensibilitzar els escolars sobre aquest tema.

Vam quedar que nosaltres (Kidege) faríem el que seria el manual del curs (en realitat va ser una correcció i remaquetació d'un fanzine que ja teníem) però ens exigien que qui fes les classes havia de ser negre.

En un principi no enteníem aquesta condició. Ens semblava racista la idea que per ensenyar un joc africà calgués un professor africà. Però l'explicació de la Ruth de Diego (la promotora de la idea) ens va convèncer. Tots aquells infants potser sí que havien vist negres pel seu poble, però els tenien, majoritàriament, com a gent que treballava en els hivernacles, i amb els quals no hi havia cap mena de tracte. Amb aquestes classes aconseguiríem que tota aquesta mainada acabessin la primària (era per als alumnes de 5è curs) havent tingut un professor negre. Era bo per a trencar-los esquemes. Els negres no eren només aquella gent de dins dels hivernacles que collien maduixes o flors, sinó que també podien ser professors. I a més d'una matèria divertida! Molt bona, la idea.

I aquí va venir el problema. Vam començar a contactar gent que podés complir amb el perfil però ens va ser difícil. Fins que al final, en un sopar d'aniversari ho vaig comentar i un altre dels convidats, amb qui feia mesos que no ens vèiem, va afirmar que tenia la solució. Ell estava ficat en la coordinadora contra l'exclusió social de Cornellà i coneixia una persona que encaixava i a qui li aniria molt bé una feina així. I d'aquí va sortir que coneguéssim en Jean Louis.

Va fer de professor d'aualé a diversos col·legis del Maresme Nord, amb un total de 500 alumnes. A cada poble, en acabar, es va fer un torneig amb tots els alumnes de totes les escoles. Va ser molt maco.

Després va repetir l'experiència a Mataró i també algun estiu a Santa Coloma de Gramenet, on va anar a viure.

I bé, jo poca cosa més tinc per explicar. Només que no el vaig conèixer prou en profunditat, però era una persona a admirar, per tots els esforços que havia hagut de fer en la vida per a tirar endavant i les ganes que hi posava, malgrat les diverses adversitats.

Si voleu posar els vostres comentaris, feu-ho aquí, si us plau: Sobre En Jean Louis

I per acabar, les poques fotos que tinc on hi surt:

Víktor.