Festi Walé 2003/Suggeriments /Puntuació
Bé, aprofitant la oportunitat que ens brinda en viktor de fer suggeriments, aprofitaré per posar sobre la taula el tema que més m'obsessiona a mi, i a veure si aconseguim fer un debat ric entre tots i arribar a un consens satisfactori. Es tracta d'un tema que jo i en viktor hem discutit mil vegades i durant llargues hores i en el qual tenim opinions diametralment oposades. El problema és que com que només n'hem parlat nosaltres dos no sabem la opinió de la gent i per tant no hi ha manera de pendre una decisió democratica. Per tant, demano a tothom que tingui opinió sobre el tema, en un sentit o en un altre, que l'expresi aquí sisplau, no em deixeu amb la sensació d'estar parlant per les parets porfa.
M'estic referint, txa txan, al sistema de puntuació del campionat de catalunya d'aualé. Al campionat de catalunya es fa servir un sistema que puntua unicament si has guanyat o has perdut una ronda, o 0 o 1, independentment del que hagi passat a la ronda. Puntua el mateix perdre dues partides directament que guanyar-ne una, després perdre'n una, després empatar-ne una, i després perdre'n una.
A antigua i cannes fan servir un sistema mixte, en el qual puntua el resultat final de la ronda, però també puntua el nombre de partides guanyades.
Jo advoco per un sistema que no puntui les rondes, sinó només les partides. Un sistema de puntuació que sigui netament proporcional al nombre de partides guanyades, empatades i perdudes. És molt fàcil. Un punt per partida guanyada, mig per partida empatada i zero per partida perduda. Com es fa en alguns esports. D'aquesta forma no passa que hi ha gent que surt beneficiada de la desproporcionalitat del sistema i altres que en surten perjudicats. Una persona que guanyi un 85% de les partides es mereix un 85% de la puntuació, crec jo, i una que en en guanyi un 22% es mereix un 22% de la puntuació que ha jugat, crec jo. Amb el sistema actual, el que guanya un 85% de les partides obté més d'un 85% de la puntuació, i el que en guanya un 22% n'obté menys d'un 22%. El sistema, en la majoria dels casos, beneficia els jugadors bons i perjudica als debils. Per a mi això no és justificable de cap manera. Els resultats surten distorsionats a favor dels bons i en detriment dels dolents. Per això demano un sistema que mesuri tothom exactament de la mateixa manera, sense privilegis ni discriminacions. A cada ronda cada parella de jugadors juga 2 partides (o 4)(un nombre parell prefixat de partides per tothom igual). El reultat no té perquè ser 0-1 o 1-0 sense més matissos. Pot ser 2-0, 1.5-0.5, 1-1, 0.5-1.5 o 0-2 en proporció directa al resultat de l'enfrontament. I ningú tindrà queixes, no hi haurà greuges compartatius, ningú patirà injusticies, ni res de res.
(Com a anecdota puc explicar que a antigua el jugador que va quedar segon del campionat el 2001 va ser el que va guanyar una proporció més alta de partides, i el tio va agafar un cabreig amb la organització que no vegis, els va estar rallant durant dos dies seguits...)
Bé. Què en penseu?
Salva
El meu pensament ja el coneixes, Salva, però bé, per a la resta de la gent...
Per a mi la unitat NO és la partida, sinó el conjunt de partides, en aquest cas la ronda.
Seria com en el tennis, que la unitat no és el set, sinó el matx.
Aquí és el mateix.
A la majoria de llocs on es juga tradicionalment a l'aualé no se sol jugar a una sola partida, sinó per exemple:
- Primer a guanyar-ne 3 o 5
- Primer a guanyar-ne 3 més que el contrari
- Primer a guanyar-ne 3 de seguides
- ...
De manera que és clar que la cosa no va de partides sinó de conjunts de partides.
En altres jocs o esports la cosa va d'una sola partida, i per això en torneigs d'escacs o go o dames juguen rondes d'una sola partida. I per això en aualé les juguem de diverses partides.
Viktor
Crec que hauriem d'evitar aquesta visió etnicista de l'aualé. Hauriem d'aillar-lo del seu context cultural i mirar-lo tal com és, un joc seriós com els escacs o el go. Com a minim en un campionat ens hauriem d'oblidar de tot el passat historicocultural que té. A la festa de la diversitat o en tallers està super bé explicar-ho, però no cal traslladar-ho a un torneig, que hauria de ser una cosa més objectiva i rigorosa.
A més a més, una cosa no treu l'altra. Es pot jugar fins que un jugador guanyi tres partides, o 5, o tres més, o tres seguides, però això no ha de voler dir que s'emporti el 100% de la puntuació independentment del que hagi passat en el match.
Imaginem el seguent cas hipotetic del jugador A i el B que s'enfronten fins que un en guanya 3 de seguides: A-A-X-A-A-X-A-A-X-A-A-X-B-B-B
puntuació match: A 0 - B 1
puntuació proporcional: A 0.67 - B 0.33
què us sembla més raonable?
Salva
En general estic d'acord amb en Salva de que el sistema no es just pero tambe estic d'acord amb en Victor de que el que es mira es el conjunt de partides; jo proposo una mena "d'unificacio" dels dos punts de vista: Es pot jugar al millor de 3 pero en lloc de fer servir un sistema de desempat basat en un programa de go fer un desempat basat en el propi auale, per exemple: 1. Una victoria 2-0 compta mes que una victoria 2-1 (viceversa en cas de derrotes). 2. En cas d'empat en rondes i victories es mira si hi hagut enfrontament directe (com en futbol). 3. En cas de no haver enfrontament directe entre 2 o mes jugadors es fa el desempat depenent del nombre de llavors collides Trobo que un sistema d'aquest tipus o similar seria el mes just i raonable, ja em direu que penseu, salut!
Roger
Em sembla molt bé fer servir criteris de desempat que no siguin la SOS ni la SOSOS, però quan plantejo una reforma del sistema de puntuació no em refereixo només per a casos d'empat, sinó per a generar la classificació. Es que sinó, la cosa seguirà quasibé igual.
Sobre lo de fer servir les llavors capturades com a criteri de desempat, em sembla que és un tema bastant delicat. Primerament perquè l'objectiu del joc no és capturar el màxim nombre de llavors possible (encara que les regles de la Glenda ho diguin així (seria com dir que l'objectiu en escacs és capturar el rei el més aviat possible)), sinó capturar-ne més que el rival. Si es canvia l'objectiu del joc, el joc canvia de dalt a baix. L'estrategia ja no és la mateixa, sobretot en el tema dels intercanvis, els sacrificis, etc. No es pot fer servir un objectiu per guanyar partides i un altre per desempatar. O es juga amb unes regles o es juga amb unes altres, però el que no pot ser és jugar amb unes regles tot el campionat i que a l'hora de desempatar s'apliquin unes altres regles. En segon lloc, i degut segurament en bona part al raonament anterior, no crec que es pugui establir una correlació entre la qualitat d'un jugador (entesa com la capacitat de guanyar partides) i la quantitat de llavors que capturi en una partida. Un bon jugador pot ser aquell capaç de sacrificar moltes llavors per tal d'obtenir posicions aventatjoses etc. Potser si que hi ha una relació entre la qualitat de la majoria dels jugadors i les llavors que puguin capturar, però segur que no en tots ells. És molt probable que en cada jugador hi hagi una relació diferent entre les dues variables (fins i tot negativa?). I també és molt probable que com més igualat sigui el nivell de dos jugadors, més dificil sigui trobar significativitat en la relació. Com que no hi ha cap estudi estadistic fet sobre el tema (suposo), no podem saber amb quin grau de seguretat podem fer una assumpció d'aquest tipus. I en tercer lloc hi ha un problema "organitzatiu", degut a que això obligaria a jugar totes les partides fins al final. Suposo que tots recordeu que el fet que alguns jugadors poguessin començar la següent partida quan a l'actual un jugador arribava a 25 llavors, permetia que les rondes duressin més o menys igual per a totes les parelles, i permetia als jugadors lents "anar per feina".
Salva
PD: dies després d'escriure la parrafada anterior, he descobert això escrit a la web de la 
Oware Society: "The Antiguans on the one hand play a more aggressive game where one would be fortunate to capture more than 10 seeds depending on ones level of play, where as the Ghanaian players like to set up the game for the eventual win, not caring how many seeds the opponent captures but who comes out as the eventual winner".