Elo /Introducció

El sistema Elo va ser desenvolupat pel president de la USCF (federació d'escacs dels EUA) Arpad E. Elo, als anys seixanta. Des d'aleshores ha estat adoptat per molts altres esports i jocs.

L'Elo és un sistema de classificació autocontingut.

La ida bàsica és donar a cada jugador una puntuació, que en comparar-la amb la d'una altre ens doni la possibilitat de victòria en un enfrontament entre ells. Així, de les probabilitats conegudes (nombre de jocs guanyats dividit pel nombre de jocs total) deduïm la fórmula per a decidir les puntuacions.

S'assumeix una relació transitiva entre la força dels jugadors (vg. si A és més fort que B i B més fort que C, A serà més fort que C).

Els jugadors tenen puntuacions que es troben sovint en el rang 500-2500. Com més alta és la puntuació, més fort el jugador. Als jugadors nous, o als jugadors no puntuats, se'ls assigana una puntuació de 1500 (la mitjana). Les puntuacions provisionals es mostren amb una P afeginda, com en 1725P. Després que han jugat 20 partides les seves puntuacions són estables. En aquest punt les dades recollides són prou per a comparar el seu nivell amb el d'altres jugadors d'una manera més acurada.

Quan una jugador ha estat més d'un any i mig sense jugar una partida puntuada o un torneig la seva puntuació esdevé aproximada i es mostra amb una A afegida, com a 1830A.

La manera que la teva puntuació canvia després d'una partida o un torneig depèn de la diferència de força amb el teu oponent. Guanyes més punts derrotant un jugador més forta que un de més fluix. I el mateix en perdre. Els teus punts disminuiran més si perds amb un jugador més fluix que amb un de més fort.

Fins i tot després d'un empat varia la teva puntuació (excepte si has empatat amb un jugador amb exactament la mateixa puntuació que tu). Si empates amb un jugador més fort que tu guanyes punts, i en perds si és més fluix que tu.