El Mirall

El Mirall

El deu de novembre de 2004, en un taller d'Aualé fet a una escola d'Argentona, amb infants d'entre 8 i 11 anys, dos d'ells, de 9 anys, van inventar un joc. Li van dir "el mirall". És un solitari, però no és un solitari!

Regles

Es juga en un tauler de dues rengleres de sis clots, amb quatre llavors per clot a la posició inicial (com a l'aualé).

Diag: Posició inicia.

Hi juguen dos jugadors, però no interactuen. Cada jugador juga només a la seva renglera de 6 clots. Un jugador comença amb el clot de més a l'esquerra i l'altre amb el de més a la dreta; això és, comencen en clots adjacents. A cada moviment el jugador agafa les llavors del clot de més a l'esquerra que en contingui alguna (l'altre fa el mateix amb el clot de més a la dreta) i en distribueix el contingut cap a la dreta (l'altre cap a l'esquerra), deixant les llavors una per una. Si arriba al final de la fila, la sembra continua en el clot de més a l'esquerra (més a la dreta per a l'altre jugador) de la mateixa fila.

Com es pot veure, els moviments d'ambdós jugadors són simètrics, d'aquí el nom del joc.

La partida acaba quan tots dos jugadors arriben de nou a la posició inicial (54 moviments).

Comentaris

El professor no creia que es pogués arribar mai a la posició inicial de nou, però els alumnes el van corregir: les llavors s'acumulen al clot de més a la dreta (més a l'esquerra), de manera que al final totes hi acaben, i quan movem des d'aquest clot se sembren quatre llavors a cada clot del tauler.

És un joc de coordinació. No provaven de guanyar la cursa, sinó de fer tots els moviments i sembres sincronitzadament i acabar la partida alhora el més ràpid possible.