Continguts de jocs al web del Fòrum

Continguts el dia 20 de juliol al migdia

Presentació

Jocs

El joc, en particular, és un fenomen cultural de primera magnitud i una poderosa manifestació de diversitat cultural. Per aquest motiu, els jocs, especialment els tradicionals, ocupen un lloc destacat en els continguts i les activitats del Fòrum Barcelona 2004.

Jocs al Fòrum

Coneix tot el que hi haurà a l’Àrea del Joc del Recinte Fòrum:

• Jocs de taula de diverses parts del món
• Construcció de joguines tradicionals
• Els jòquers, animadors que portaran un contenidor de jocs i convidaran el públic a practicar jocs tradicionals del món

Jocs del Món

Imprimeix i juga!

Et proposem una selecció de jocs del món que trobaràs al Fòrum, a punt per imprimir i jugar:

Mancala

Backgammon

Fanorona

Tablut

Bagh Chal

Escacs

Dòmino

Go

Jocs en línia

Juga ara!

Si no pots esperar, entrena’t amb aquests jocs en línia.

El joc del Fòrum

És un recorregut per una trentena d'espais que formen part de tots els tipus d'activitat de la Plaça.

Els jugadors assisteixen a un espectale, veuen com treballa un artesà, compren, mengen, participen en un taller o exposició, passen proves que els fan buscar, deduir, pensar o fer altres activitats relacionades amb els espais que visiten.

Terra

Els amants dels jocs d’estratègia ja tenen un nou repte.

Es diu TERRA, un joc de cartes que promou els tres eixos del Fòrum.

Mancala (Àfrica)

Elements de joc:

Un tauler de dues rengleres de sis forats i vint-i-quatre llavors per a cada jugador.

Inici de la partida:

La partida comença amb quatre llavors a cada forat.

Origen:

A tot Àfrica, al Carib, a Aràbia, a l’Índia, al Vietnam etc., l’aualé i tots els altres jocs de la família dels Mancala són segurament els més practicats, malgrat que a Occident siguin els més desconeguts. No se sap del cert a quin lloc d’Àfrica va néixer, ni quan. Té centenars de noms i desenes de regles i variants. Fins i tot es juga en taulers diferents: des del més conegut de dos rengleres de sis forats, fins al de quatre rengleres de vuit forats. Els taulers es dibuixen a la sorra… o són belles escultures que representen animals i persones. Un joc fascinant per a un continent fascinant.

Nombre de jugadors:

2

Com es juga:

Per torn, cada jugador agafa totes les llavors d’un dels sis forats del seu camp (els sis forats que té al davant) i les sembra; és a dir, les col·loca d’una en una als forats següents al que ha buidat. Si s’escau que l’última llavor cau en un forat de l’adversari (els sis que l’adversari té al davant) i que en aquest forat hi ha, després de la sembra, dues o tres llavors, el jugador que ha sembrat se les queda. Això mateix passa amb tots els forats anteriors i consecutius a l’últim, si compleixen aquestes condicions. A l’aualé sempre cal “donar menjar”: aquesta regla significa que quan un jugador no té cap llavor al seu camp, l’altre, d’entre les jugades possibles, n’ha de triar una que permeti la sembra al camp adversari. Quan se sembra des d’un forat on hi ha més d’onze llavors, no se sembren llavors en el forat des del qual s’ha començat.

Qui guanya:

Quan ja no queden llavors al tauler o quan ja no és possible de menjar-ne més, guanya el jugador que ha menjat més llavors de l’adversari.

Bagh Chal (Nepal)

Elements de joc:

Un tauler de 5x5 línies, amb algunes diagonals. S’hi juga als punts d’intersecció. Un jugador té quatre tigres, l’altre juga amb vint cabres.

Origen

Originari del Nepal, un país on els jocs formen part de la cultura i les activitats quotidianes, el bagh chal n’és el veritable joc nacional (“ideal per jugar quan el sol dels matins d’estiu és massa fort”, diuen les regles). És un dels millors “jocs de cacera”, presents en moltes cultures del món: en tots ells, els dos jugadors lluiten amb forces desiguals i amb objectius diferents. Al bagh chal (“el tigre es mou”, en nepalès) un jugador juga amb quatre tigres i l’altre amb vint cabres. L’un ha de menjar-se les cabres i l’altre ho ha d’impedir.

Nombre de jugadors:

2

Inici de la partida:

La partida comença amb els quatre tigres col·locats als quatre racons del tauler.

Com es juga:

Comença el jugador de les cabres. Col·loca una cabra en qualsevol punt lliure del tauler. L’altre jugador pot moure un tigre a qualsevol punt adjacent al que estan situats. Si té al costat una cabra per menjar-se-la ha de saltar per sobre d’ella a un punt adjacent buit. Un cop les vint cabres hi han estat col·locades, es poden començar a moure. Per fer-ho, es desplacen a qualsevol punt lliure adjacent. Les cabres no poden capturar tigres, només poden moure’s i intentar que no se les mengin els tigres. Si un cop col·locades les vint cabres al tauler, els tigres no han pogut menjar-se’n cap, les cabres tenen moltes possibilitats de guanyar.

Qui guanya:

Guanya el tigre quan es menja cinc cabres. Guanyen les cabres si bloquegen els quatre tigres. No pot haver-hi empat.

Backgammon (Anglaterra)

Origen

Els jocs de “taules” (la base dels quals sempre és un recorregut al llarg d’un tauler, amb moviments fets mitjançant daus) són coneguts i practicats des del principi de la història, i amb tota certesa, des de la Grècia antiga. Després, els romans jugaren al joc de les dotze línies o ludus duodecim scriptorum; els àrabs, al nard; el rei Alfons X el Savi, a todas tablas; els europeus, al trictrac i al jaquet… El nom actual de backgammon fou inventat a principis del segle XVII a Anglaterra. Amb el nou nom, el joc esdevingué aviat el favorit de les corts europees. Des del 1950 és un dels jocs més practicats al món, potser pel dau doblador…

Elements de joc:

Un tauler de 24 fletxes dividit en quatre quadrants. Cada jugador té quinze fitxes i dos daus. A més, hi ha un dau doblador.

Inici de la partida:

La partida comença amb les fitxes col·locades com indica el diagrama.

Nombre de jugadors:

2

Com es juga

Per torn, cada jugador tira els dos daus. Pot avançar tantes caselles com indiquen els dos daus amb una sola fitxa o el resultat de cada dau amb dues fitxes diferents. Les fitxes han d’anar (en els moviments finals, però també en els intermedis) a una casella amb fitxes pròpies, a una casella lliure o a una casella on hi hagi només una fitxa de l’adversari. En aquest cas, la mata i es queda al seu lloc. La fitxa morta surt del tauler i torna a començar. Amb una tirada doble es doblen els moviments (per exemple, 3-3 als daus permet moure una fitxa 12 caselles, dues fitxes 6 i 6 o 9 i 3 caselles, tres fitxes 3, 3 i 6 caselles, o quatre fitxes 3 caselles). Quan un jugador té les quinze fitxes al quadrant de sortida, les pot començar a treure. El dau doblador (les seves cares mostren la sèrie 2, 4, 8, 16, 32 i 64) pot ser utilitzat per un i altre jugador quan creuen que han aconseguit un avantatge suficient per guanyar. L’altre jugador pot refusar o acceptar l’aposta doblada i la pot tornar a doblar… i així, fins a multiplicar per 64 l’aposta inicial.

Qui guanya

Guanya el primer jugador que treu del tauler les seves quinze fitxes.

Escacs (Índia)

Elements de joc:

Un tauler de 8x8 caselles de colors alterns. Cada jugador té un exèrcit compost per setze peces.

Nombre de jugadors:

2

Origen

Descendents directes del joc indi shaturanga, els escacs, juntament amb els jocs actuals de simulació bèl·lica, són un dels pocs jocs en què les peces estan jerarquitzades. Certament, a diferència dels altres dos grans jocs de la humanitat com el go i el mancala, als escacs cada jugador disposa d’un exèrcit prou complet: cada peça té el seu propi moviment, i el seu paper en el conjunt de les tropes i durant la batalla. Lògicament, la partida acaba quan el rei mor o es rendeix.

Inici de la partida:

La partida comença amb les peces disposades com es veu al diagrama. La casella inferior dreta de cada jugador ha de ser blanca. Comença el jugador que duu les peces blanques.

Com es juga

Per torn, cada jugador mou una peça d’acord amb les seves possibilitats de moviment; llevat del cavall, les peces es poden moure si no troben altres peces en el seu camí, pròpies o de l’adversari. Es captura una peça enemiga quan està en una casella a què la peça pot arribar; llavors, es queda al seu lloc i la peça capturada es treu del tauler. Quan una peça es posa en una casella en què amenaça el rei adversari, l’ha d’avisar (escac): el rei haurà de sortir forçosament de la posició amenaçada. Quan un peó ha recorregut tot el tauler i arriba al final de la columna, es canvia per qualsevol peça, llevat del rei.

Qui guanya

L’objectiu del joc és l’eliminació del rei adversari. Per tant, guanya el jugador que mata o fa rendir l’altre rei. Quan no queden prou peces al tauler per poder fer un mat o quan un rei pot escapar-se sempre de les amenaces, la partida acaba en taules. Els jugadors també poden acordar taules en qualsevol moment de la partida, si creuen que cap dels dos podrà guanyar.

Fanorona (Madagascar)

Origen:

Sosté Jorge Luis Borges que el 1895, mentre les tropes franceses assetjaven la capital de Madagascar, la reina de l’illa, Ravanalona III, va preferir seguir una partida ritual de fanorona entre sacerdots i conèixer-ne el resultat que preocupar-se de combatre els invasors. Va passar el que havia de passar: els francesos conqueriren l’illa, la monarquia fou abolida i la reina va haver d’exilar-se. ¿D’on va treure Borges aquesta increïble història, real o inventada? Tant se val, el fanorona és encara avui el principal joc de Madagascar.

Elements de joc:

Un tauler de 5x9 línies. Dos conjunts de 22 fitxes.

Nota. El gràfic del tauler està equivocat. Té TOTES les diagonals, no només la meitat.

Inici de la partida:

La partida comença amb les fitxes col·locades com s’indica a la il·lustració. El jugador que porta les fitxes blanques fa la primera jugada.

Nombre de jugadors:

2

Com es juga:

Per torn, cada jugador mou una de les seves fitxes a un punt lliure veí, en qualsevol direcció. Les captures es poden fer per aproximació o per retirada. Per aproximació: hi ha captura quan el moviment d’una fitxa acaba en un punt i el punt o punts següents estan ocupats per fitxes adverses; totes aquestes peces de l’adversari es capturen i es treuen del tauler. Per retirada: quan una fitxa està en línia amb una o més fitxes seguides de l’adversari; si la fitxa es desplaça, captura les fitxes de l’adversari que ha deixat enrera. Entre un moviment amb captura i un sense, la captura és obligatòria, però el jugador pot triar la captura que més li plagui, si en pot fer més d’una.

Qui guanya:

Guanya el jugador que elimina totes les fitxes de l’adversari o que l’immobilitza. Al Fanorona guanyar significa sempre fer una nova partida amb hàndicap: a la segona partida, comença el jugador que ha perdut la primera i va jugant fins que ha capturat 17 fitxes enemigues; mentrestant, l’altre jugador pot moure’s, però no pot fer cap captura. Quan només li queden 5 fitxes, la partida continua amb les regles habituals.

Dòmino (Xina o Europa)

Origen:

Deixant de banda el possible, però indocumentat, origen oriental del joc, el primer dòmino conegut a Europa el trobem a França, cap al 1760. Encara no s’hi jugava amb el zero i el joc consistia en 21 fitxes fetes amb fines làmines d’ivori. El nom del joc, malgrat la seva joventut, és així mateix incert i ha captivat l’interès dels historiadors. Hi ha sobretot dues hipòtesis: dòmino era el nom de la caputxa negra d’alguns frares i també era com es denominaven els fulls de paper bast amb què s’imprimia aleshores.

Elements de joc:

28 fitxes blanques i negres.

Cada fitxa té una de les combinacions del 0-0 al 6-6.

Inici de la partida:

Es giren i es barregen les fitxes. Cada jugador agafa set fitxes i se les col·loca de manera que ningú les pugui veure. Surt el jugador que tingui el doble sis o el guanyador de la partida anterior.

Nombre de jugadors:

De dos a quatre (millor quatre).

Com es juga:

Per torn, cada jugador posa una nova fitxa de manera que coincideixin els punts d’un dels dos costats de la fitxa amb els punts que hi ha als extrems de les fitxes ja col·locades. Els dobles es posen perpendiculars a la sèrie de fitxes.

Qui guanya:

Guanya el jugador que abans es queda sense fitxes. Si la partida queda tancada (quan en un i altre extrem de la sèrie de fitxes hi ha el mateix número i ja no queda cap més fitxa per jugar d’aquest número), guanya el jugador que té menys punts a les fitxes que li queden per jugar.

Go (Xina)

Elements de joc:

Un tauler de 19x19 línies. Es juga a les interseccions. Cada jugador disposa de pedres suficients (un blanques i l’altre negres) per jugar la partida.

Origen:

Es diu justament del go que s’aprèn en un minut i no s’arriba a dominar en tota una vida. Doncs sí, aquest joc, creat fa uns quatre mil anys segons les llegendes, no demana cap coneixement previ per començar a jugar-hi: es tracta únicament de posar unes pedres en un tauler per tal de tancar territoris. Però un cop sabut i practicat aquest principi bàsic, a cada partida s’aprèn que cal anar una mica més enllà, que cada jugada és millorable, que cada petit atac pot fer molt mal, que cada racó del tauler és important…

Nombre de jugadors:

2

Inici de la partida:

La partida comença amb el tauler, anomenat go ban, buit

Com es juga:

Per torn, cada jugador posa una pedra en una intersecció lliure del tauler per delimitar territoris mitjançant una línia ininterrompuda de pedres, al mateix temps que impedeix que ho faci l’altre jugador. Quan un jugador encercla totalment una o més pedres de l’adversari (es diu que les deixa sense llibertat), les captura i les treu del tauler. Llevat que siguin capturades, les pedres no es mouen en tota la partida del lloc on han estat col·locades.

Qui guanya:

L’objectiu del joc és encerclar el màxim de punts lliures del tauler. Un cop acabada la partida, per acord entre els jugadors (és a dir, quan els dos estan convençuts que seguir posant pedres ja no farà variar res), es fa el recompte de punts: cada jugador suma un punt per pedra capturada i un punt per cada intersecció tancada en un dels seus territoris. Guanya el jugador que ha fet més punts.

Tablut (Escandinàvia)

Elements de joc:

El tablut es juga en un tauler de 9x9 caselles. Els blancs són els atacants i tenen setze fitxes i els negres en tenen nou, de les quals una és diferent de les altres: el rei dels víkings. La casella central es diu konakis i representa el tron del rei; només ell la pot ocupar.

Origen:

Tenim notícia d’aquest joc gràcies al botànic i naturalista suec Carl von Linné, que el 1732 el va descriure en el seu diari, mentre viatjava per Lapònia. El joc que ell va conèixer es deia hnefatafl (“el tauler del rei”, en islandès). Ell li va canviar el nom i en va simplificar les regles i el tauler. És així que ara podem jugar a aquest joc que té més de mil cinc-cents anys i que els víkings van escampar per tot el nord d’Europa.

Nombre de jugadors:

2

Inici de la partida:

La partida comença amb les fitxes en la posició que indica la il·lustració. Els blancs juguen en primer lloc.

Com es juga:

Per torn, cada jugador mou una peça. Totes les peces es mouen igual; els seus moviments són com els de la torre als escacs: tantes caselles en línia recta com es vulgui, sense saltar cap peça, pròpia o enemiga. La captura al tablut es fa per custòdia; és a dir, quan dues fitxes del mateix bàndol encerclen en línia recta una fitxa adversària, la capturen i la retiren del tauler. Per capturar el rei negre, se l’ha d’encerclar per quatre costats o per tres si la quarta casella és el konakis.

Qui guanya:

Els blancs guanyen si capturen el rei dels negres. Els negres guanyen si el seu rei aconsegueix arribar a qualsevol casella dels costats del tauler.

Jocs en línia

L'ull que tot ho veu

Descobreix les diferències entre dues imatges aparentment iguals.

En-parella

Fes clic sobre les cartes i busca les 10 parelles que hem amagat.

SopaFòrum

Busca a la nostra sopa de lletres paraules relacionades amb el Fòrum.

La paraula ideal

Esbrina quina paraula, relacionada amb els ideals del Fòrum, s'amaga darrere de les caselles.

MapaFòrum

Localitza els llocs on se celebren les activitats del Fòrum.

Puzzle Fòrum

Construeix una imatge del Fòrum amb les fitxes del puzle.

Qui és qui

Sabries relacionar noms de personatges coneguts amb la seva activitat professional?

ArkaFòrum

Tira a terra totes les totxanes sense que la piloteta caigui. La teva destresa manual està en joc!