La mêlée és un joc de reflexos i atenció per a entre quatre i nou jugadors. Tres també hi poden jugar, però, però el millor en són entre cinc i set. És el típic joc per riure una estona, especiament de qui s'equivoca i no té clar on té la dreta i on l'esquerra.

Autors

(c) 2008, per Víktor Bautista i Roca i Xavi Bonet 

Material

48 cartes:

• 

  1 pilota
• 18 personatges (per fins a 9 jugadors)
• 29 punts, dels quals:

• 16 punts purs
• 4 mêlées
  
• 3 placatges a la dreta
• 3 placatges a l'esquerra
• 1 mitja part
• 1 placatge creuat a la dreta
• 1 placatge creuat a l'esquerra

Els personatges tenen cadascú un nom i un número diferent.

Regles

Es reparteixen els personatges, dos per jugador, en ordre numèric. Els jugadors els posen davant seu, un més a la dreta i l'altre més a l'esquerra. Les cartes han de fer un cercle, equidistants.

Es posa la pilota al centre de la taula.

Per a les regles bàsiques es retiren les cartes de placatge creuat i la de mitja part. Es barregen les cartes de punts i es posen cara avall a un punt de la taula que no molesti. Cada jugador posa les seves mans planes, tocant a la taula, cadascuna darrera de la carta corresponent.

Passada

L'amo del joc diu "passada curta per ", "passada per" o "passada llarga per" i crida el número d'un personatge. No pot dir una combinació de personatge que l'impliqui a ell mateix en la intercepció.

ex. Passada llarga pel número 4!

Si la passada és curta ("passada curta per al número X!"), els personatges a la dreta i a l'esquerra de l'anomenat han d'interceptar la passada. Això vol dir que les mans corresponents han d'anar al centre de la taula i tapar la pilota. Guanya qui la tapa abans (té la mà a sota) o la tapa més.

Cal fixar-se que qui intercepta ho faci amb la mà que toca.

ex. Els personatges són en ordre, de l'1 al 12. Si la passada és per a la 2 cal que interceptin la pilota les mans corresponents a 1 i a 3.

Si la passada és normal o mitjana ("passada per al número X!" o "passada mitjana per al número X!"), qui fa la intercepció són els personatges que estan a dues posicions a la dreta i dues a l'esquerra de l'anomenat. Això és, se salta un personatge a la dreta i un a l'esquerra.

ex. Els personatges són en ordre, de l'1 al 12. Si la passada és per a la 3 cal que interceptin la pilota les mans corresponents a 1 (se salta la 2) i a 5 (se salta la 4).

Si la passada és llarga ("passada llarga per al número X!"), qui fa la intercepció són els personatges que estan a tres posicions a la dreta i tres a l'esquerra de l'anomenat. Això és, se salten dos personatges a la dreta i dos a l'esquerra.

ex. Els personatges són en ordre, de l'1 al 12. Si la passada és per a la 8 cal que interceptin la pilota les mans corresponents a 5 (se salten la 7 i la 6)  i a 11 (se salten la 9 i la 10).

Qui intercepta la pilota guanya una carta de la pila de punts.

Agafa la carta cara avall, se l'aproxima, l'agafa amb les dues mans (per tal d'evitar tenir avantatge) i llegeix què diu a la carta:

• Punt i prou
• Alguna acció:

• Mêlées
• Placatges
• Mitja part (regles avançades)
  

• Placatges creuats (regles avançades)
  

• 

Acció

Si és un punt s'acaba la jugada.

Mêlée

Si és una mêlée tothom ha de posar totes dues mans en una pila damunt de la carta de la pilota.

Quan tothom ho ha fet es mira quina és la mà que hi ha al damunt i quina la que està més avall. El propietari de la mà del capdamunt paga una carta al propietari de la mà del capdavall. Si el perdedor no té cartes, ni paga ni queda en deute.

Placatge

Si és un placatge, tothom ha de tapar amb la mà anomenada la carta contigua del jugador següent, i amb l'altra mà la seva pròpia carta atacada.

ex. "placatge a la dreta" (marcada amb “>>>>”): cada jugador, amb la dreta, intenta tapar la carta esquerra del jugador de sa dreta, i amb l'esquerra la pròpia esquerra.

Per a cada parella de jugadors es mira si el placador ha reeixit (la seva mà anomenada és la que tapa la carta del jugador contigu). Si és així, aquest li paga un punt (si en té). Si el placat ha aconseguit defensar la carta, ni paga ni cobra.

Fi del torn

Qui havia guanyat la carta de la pila en la intercepció se la queda (si no és que l'ha perduda en la mêlée o el placatge, és clar) i crida la propera passada i el número del receptor.

Penalitzacions

• Si qui crida la jugada s'equivoca (diu una jugada en què ell mateix hauria d'interceptar), paga una carta (la posa sota la pila) i torna a dir una jugada.
• Si qui ha d'interceptar ho fa, però amb la mà equivocada, o intercepta algú a qui no li toca, no passa res, i s'espera que a qui li toqui ho faci amb la mà bona.
• Si en un placatge algú defensa bé, però amb la mà errònia, perd el placatge i paga una carta al placador.
• Si en un placatge algú placa el contrari, però ho fa amb la mà errònia, és ell qui paga la carta al placat.

Fi de la partida

Quan s'acaben les cartes guanya qui en té més (en total: de punts, més de mêlée, més de placatge...).

Regles per a tres jugadors

S'hi juga igual, però només amb passades curtes i mitjanes, sense passades llargues.

Regles avançades

Quan es domina el joc bàsic es pot complicar més afegint-hi les cartes de mitja part i de placatge creuat.

També es pot jugar barrejant primer les cartes de jugador i repartint-les a l'atzar o cridant el nom i no el número del jugador.

ex. "passada curta per a David Davidson!"

Placatge creuat

A les cartes de punts s'afegeixen les dues cartes de placatge creuat, una a la dreta i una a l'esquerra.

Quan apareix una d'aquestes cartes cal fer un placatge en què es creuen les mans. Es placa amb la mà contrària a la direcció i es defensa amb la mà de la direcció dita.

ex. "placatge creuat a la dreta": cada jugador, amb la seva mà esquerra, intenta tapar la carta esquerra del jugador de la seva dreta i amb la mà dreta la pròpia carta esquerra. És igual quina de les seves mans passa per damunt i quina per sota.

Quan tothom ho ha fet es mira quina és la mà que hi ha al damunt i quina la que està més avall. El propietari de la mà del capdamunt paga una carta al propietari de la mà del capdavall. Si el perdedor no té cartes, ni paga ni queda en deute. 

Carta de mitja part

Al principi es remenen les cartes de punt (punts purs, mêlées, placatges...), sense posar-hi la carta de mitja part. Un jugador talla la baralla per la meitat aproximadament, s'hi posa la carta de mitja part, i es posa al damunt l'altra meitat de la baralla.

Quan apareix aquesta carta cal que tots els jugadors s'alcin de les cadires i s'intercanviïn les posicions. Qui l'ha treta diu com s'han de posar. En un principi és igual com ho faci, amb una sola condició: que ningú no es quedi al mateix lloc on estava.

Les cartes amb els noms es queden a la taula a la posició on estaven. Cadascú s'emporta, això sí, les cartes de punt guanyades (incloses les de melée i placatges diversos).

La resta de regles són iguals als de la variant bàsica.

Regles per edats

Depenent de les edats i experiència dels jugadors, es poden adaptar les regles:

Jugadors	Accions	Passades
Algun menor de 10 anys	Punts i mêlées	Només passades curtes
Menors de 12 anys	Punts, mêlées i mitja part	Passades curtes i mitjanes/llargues
Majors de 12 anys	Punts, mêlées, placatges normals i mitja part	Passades curtes i mitjanes/llargues
Experimentats	Punts, mêlées, placatges normals i creuats i mitja part	Passades curtes, mitjanes i llargues