Bao
El bao és un dels jocs de manqala més difícils que hi ha. Fins i tot s'han escrit llibres sobre les capacitats mentals que requereix. A Zànzibar hi ha grans mestres i s'hi fan troneigs, i a Tanzania hi ha jugadors professionals. Ens servirà d'exemple dels jocs de manqala de quatre rengleres (dos cicles) en que les llavors collides són reintroduïdes al camp.

Equip necessari


El tauler està format per quatre rengleres de vuit forats cadascuna. Tots els forats són iguals (rodons) escepte el quart començant per la dreta de cadascuna de les dues rengleres del mig, que és quadrat. A més, ens calen 64 llavors, usualment l'anomenada Caesalpinia bonducella, però podem usar cigrons o mongetes.

Instruccions


Cada jugador juga només a les dues rengleres més properes a ell, que constitueixen el seu camp. La posició inicial és la marcada pel dibuix, és a dir, 6 llavors a la casa (el forat quadrat), i 2 a cadascun dels forats de la seva dreta, i 5 a cadascun dels forats del darrera d'aquests. Per començar, cada jugador agafa totes les llavors del darrera i les dues de l'extrem dret, i les desem a part.

Anomenem casa el forat quadrat, sempre que no l'haguem ja destruïda (n'haguem sembrat les llavors).

Se sembra (mou) per torns alterns. Pot ser amb captura o sense. La captura és obligatòria.
 

Sembra sense captura (takasa)


Si encara ens queden llavors de reserva (fase de namua), n'agafem una i l'afegim a un qualsevol dels forats que tinguem ocupats a la renglera del davant (amb més d'una llavor, si ja no tenim casa), excepte la casa. Aleshores n'agafem totes les llavors i les dipositem correlativament, una a cadascun, als forats següents, en sentit horari o antihorari, i movent-nos només per les dues rengleres més properes a nosaltres. Si la darrera cau en un forat ocupat, n'agafem de nou totes les llavors i continuem sembrant, en el mateix sentit. Fem així fins que acabem una sembra en un forat buit o a la casa. Aleshores ens passa el torn. Si l'únic forat a la fila del davant amb llavors és la casa, el que fem es agafar la llavor que anem a sembrar, i una de les de la casa, i sembrar-les com si sortissin de la casa, cap a la dreta o l'esquerra. Si la casa es queda amb menys de 6 llavors, ja no es considera casa, però si abans de buidar-la torna a tenir 6 o més llavors, torna a ser-ho.

Si ja no quedaven llavors de reserva, escollim un forat qualsevol (aquí sí que podem començar per la casa), amb més d'una llavor i en sembrem les llavors a dreta o esquerra, amb les mateixes normes que abans. En aquest cas, si podem, hem de començar per la fila del davant, i si no hi tenim cap forat amb més d'una llavor, podem començar per la del darrera.

Sembra amb captura (mtaji)


Si estem en namua, posem una llavor de la reserva en un forat de la renglera nostra del davant que en front tingui llavors. Aleshores agafem aquestes llavors i les sembrem començant per un dels forats dels extrems de la renglera interior, i en direcció al centre. Si hem collit dels dos forats de més a la dreta, hem de començar per la dreta. Si dels dos de més a l'esquerra, per l'esquerra. Si estàvem sembrant ja en sentit horari, hem de començar per l'esquerra, si en sentit antihorari, per la dreta. I si no es dóna cap d'aquests casos, podem començar en l'extrem que volguem.

Continuem com en takasa, però si una sembra acaba en un forat ocupat de la renglera interior, i al davant hi ha un forat ocupat, n'agafem les llavors, i procedim com abans. Una altra diferència amb la takasa és que si acabem una sembra a la casa, podem escollir d'acabar-hi o de sembrar-ne les llavors (safari).

Si ja no hi ha llavors en reserva, el que fem és sembrar des d'un forat qualsevol de manera que acabem en un forat de la fila interior on poguem capturar, segons l'explicació anterior. El joc continua igual.

Guanya qui aconsegueix deixar el contrari sense llavors a la renglera del davant o sense poder moure, perque tots els forats els té buits o amb una sola llavor.